Sou a: Inici / Guia pràctica / Moure's per Puigcerdà / Coneix el municipi

Coneix el municipi

QUADRAT NUCLI DE PUIGCERDÀ

Puigcerdà (Podium Ceretanum: puig dels cerdans) va ser fundada l'any 1.177 pel rei Alfons I, passant a ocupar la capitalitat de la Cerdanya (que fins llavors tenia la Vila de Llívia), la qual ha conservat fins avui dia. El poble de Puigcerdà ha sofert amb el pas dels segles importants transformacions urbanístiques que li han conferit un aspecte únic i peculiar. Edificat sobre un puig -el Mont Cerdà- presenta cap al Cadí i la Seu (direcció oest) aspecte d'una ciutat enturonada, ja que el desnivell entre el casc antic i el barri de l'estació és més que notable. Aquesta és la clàssica façana que apareix a la major part de postals i d'imatges sobre Puigcerdà.

Però cap al vessant est, la seva fesomia és completament diferent, ja que es troba sobre un altiplà molt extens que només cau abruptament prop de Rigolisa, quasi al costat del Raür, a la frontera amb França. La vista aèria de Puigcerdà ens la mostra, en bona part, plana, tot i la irregularitat del seu traçat. Així doncs, presenta un aspecte molt diferenciat segons per on la mirem.

EL BARRI VELL de Puigcerdà va néixer al voltant de l'Església de Santa Maria, que va ser derruïda poc abans de la Guerra Civil, però es va conservar el Campanar, símbol i icona del nostre poble, visible des d'arreu, essent l'element més destacat de la façana oest puigcerdanesa. Al voltant del campanar trobem la plaça de Santa Maria (on abans hi havia l'església) i la plaça dels Herois, així com el modern Hospital Comarcal, construït l'any 1.185 i remodelat moltes vegades des de llavors.

De la plaça de Santa Maria neixen les dues artèries del Barri Vell de Puigcerdà: el carrer Major, que finalitza a la plaça Cabrinetty (abans Plaça Major) i el Carrer Espanya, tots dos plens de comerços.

El Barri Vell té un encant especial ja que té una configuració medieval, amb carrers estrets i gens rectes, però alhora moderns i plens de vida, tant de dia com de nit, degut a la gran activitat turística de la Vila. De la plaça dels Herois neix el Passeig 10 d'abril, on se celebra el mercat setmanal i on trobem l'Església i el Claustre de Sant Domènec, l'Edifici porticat de l'Arxiu i la Biblioteca i una rambla voltada per castanyers i amb bancs per seure-hi.

Un altre dels atractius de Puigcerdà és la zona del Raval, amb carrers estrets i irregulars, amb molt de pendent i escales, que comuniquen la part alta amb els barris de l'Estació i la Baronia. El Raval està ple de racons sorprenents, com la Font d'en Llanas, la Font i la Plaça de les Monges, etc. Un possible accés al Raval és a partir de la plaça Cabrinetty, al final del carrer Major. Aquesta plaça està completament porticada i té una part central enfonsada, voltada d'arbres on se celebren molts dels actes festius de la Vila.

Un possible accés al Raval és a partir de la plaça Cabrinetty, al final del carrer Major. Aquesta plaça està completament porticada i té una part central enfonsada, voltada d'arbres on se celebren molts dels actes festius de la Vila.

L'element més conegut de Puigcerdà arreu és el seu famós Estany artificial, envoltat per cases modernistes de començaments de segle i pel Parc Schierbeck, remodelat i ampliat fa pocs anys, juntament amb l'Estany. Inicialment, l'Estany tenia un contorn poligonal, però ara la part nord de la poligonal ha estat suavitzada. Tanmateix, l'illa del centre de l'Estany, ha estat traslladada més a prop de l'entrada del parc i resta unida amb aquest per un pont llevadís. A l'illa trobem una característica torre de nidificació per als cignes, ben visible des d'arreu. El creixement urbanístic de Puigcerdà a finals del segle XIX i començaments del s. XX va crear un Eixample molt diferenciat del Barri Vell. Aquest comença a la plaça Barcelona i a la Rambla Josep Maria Martí i s'estén cap al nord i cap a l'est. Aquest Eixample es troba junt al Barri Vell. Així, tenim el Casino Ceretà, un gran edifici recentment restaurat on hi trobem el Teatre, un restaurant i una discoteca.

 

QUADRAT AGE

 


El nucli d'Age es troba a mig camí, entre Puigcerdà i Vilallobent, connectat per una carretera, que s'estreta molt en alguns punts, com al seu pas pel conegut pont de la Granota, a prop del Mas Florensa.

El nucli antic d'Age és molt compacte i en destaquen els seus carrers molt estrets, que van a parar a la plaça central, on hi trobem l'església parroquial, dedicada a Sant Julià, que és d'origen romànic encara que molt reconstruïda. Actualment, Age ha crescut molt degut a les urbanitzacions que, malgrat tot, han conservat l'estètica pirinenca del poble. Age va pertànyer fins l'any 1.969 al municipi de Vilallobent, moment a partir del qual va a passar a formar part de Puigcerdà

QUADRAT VILALLOBENT

 


Vilallobent (1.175 m) està situat on conflueixen els rius Vilallonga i Llavanera (també dit la Vanera). Vilallobent és, del cert, un nom de lloc llatí originat a partir de Vila Lupenti, format de lupus (llop) i derivat, versemblantment, d'un gentilici. Hom considera el seu origen en un "fundus" romà. Els seus terrenys van passar de pertànyer primer al monestir de Ripoll a Sant Miquel de Cuixà, posteriorment. Finalment, van ser propietat de la Corona, com a "lloc reial".

Monument d'interès és l'església de Sant Andreu, d'origen romànic, conserva alguns murs amb opus spicatum. Presenta capelles afegides i l'absis substituït per una construcció rectangular. La volta és de mig punt i el campanar, a ponent, d'espadanya amb dos ulls.

Vilallobent llinda també amb la frontera amb França i té damunt seu uns frondosíssims boscos de pi negre. El poble conserva un aire pirinenc molt típic i una serenitat com hom no troba enlloc. Les cases, els carrers i els prats estan harmoniosament combinats.

 

QUADRAT SANT MARTÍ - COLÒNIA SIMON

Se situa a cavall dels municipis de Puigcerdà i de Guils de Cerdanya, tot travessant el riu Querol o Aravó. Era un punt de pas clau en el traçat de l'Strata Ceretana dels romans.

Hi trobem el millor exemple de pont gòtic conservat a la comarca. Hom en té documentada una important reconstrucció els anys 1326-1328.Presenta dos ulls -un major que l'altre- en arc de mig punt.

Colònia Salvadó o Semperí, Puigcerdà Fàbrica de teixits edificada el 1853 i ampliada el 1870, on treballaven 200 obrers. Aprofitava l'aigua del riu d'Aravó o Querol. Fou muntada per Miquel Salvadó, persona vinculada al catalanisme polític del moment i promotor de la vida social i cultural cerdana. Avui constitueix un barri d'habitatges.

QUADRAT SANT MARC

Sant Marc (1.130 m) es troba al mig del camí que uneix Puigcerdà amb Les Pereres (Fontanals de Cerdanya), tot creuant el Segre.

L'ermita és moderna però té una gran devoció entre la població. Està envoltada d'alguns masos amb grans extensions de prats.

A Sant Marc s'hi celebra un aplec cada any el dia 25 de març i és típic d'anar-hi a dinar després de la missa.

El camí de Sant Marc, recentment asfaltat, està envoltat d'arbres i camps d'una gran varietat i bellesa i podem veure tant pereres (les famoses i reconegudes peres de Puigcerdà), com prats d'un verd intens.

El seu aïllament i la gran lluminositat, en estar al bell mig de la plana cerdana, fan d'aquest llogarret un dels favorits per anar a passejar.

 

QUADRAT RIGOLISA

És un llogaret situat sobre el puig Cerdà, exactament al NE d'aquest.

"Rigolisa" és un topònim preromà bascoide, probablement format d'Errako i lezea, que voldria dir "barranc del cremat". Apareix a la documentació per primer cop el 946, com a Eragolissa i entre les pertinences del monestir de Sant Miquel de Cuixà..

El nucli de Rigolisa format per un mas i l'església de Sant Jaume de Rigolisa destruïda pels francesos el 1793 i reconstruïda en un nou emplaçament. És un temple neogòtic amb un portal d'arquivoltes ogivals i una gran rosassa, i un estilitzat campanar de torre, amb coberta piramidal de pissarra.

QUADRAT VENTAJOLA

Ventajola (1.150 m) està situat al SO de Puigcerdà, al marge dret del riu Querol o d'Aravó. La seva existència està documentada des del s. IX. Va ser propietat de Sant Miquel de Cuixà.

Al petit nucli de Ventajola hi ha l'església de Sant Tomàs, documentada des de l'any 958 com a pertanyent al monestir de Cuixà. És un edifici romànic, del segle XI, d'una nau amb absis semicircular, el qual presenta decoració amb bandes llombardes, la ferramenta de la porta prové de Bolvir. En un moment posterior la nau va ser sobrealçada i s'hi va afegir una sagristia i una capella lateral. També és molt posterior el campanar d'espadanya, de dos ulls.

Ventajola, es creu que s'hauria originat a partir del patronímic llatí Ventidius. Ventajola és la part més plana de Puigcerdà i es troba al vell mig de la vall cerdana.

És un lloc molt extens ple d'encant i de llegenda, al costat del riu, cosa que ha fet d'aquest paratge un lloc tradicional per anar a passar el dia. A la part que resta al sud del Querol hi trobem l'església de Sant Tomàs, que conserva en el seu absis una sèrie d'arquets i lesenes llombardes. La nau està rematada per una espadanya biforada cap a occident.

La part nord de Ventajola és coneguda com el Pla de Malamort i arriba fins a Bolvir. Antigament era una regió pantanosa i fins fa relativament poc era completament erma. Ho era tant que ni les vaques volien anar-hi a pasturar. A mitjans de segle, arrel de la construcció del camp de Golf i de les torres que s'hi varen construir, la zona ha esdevingut novament fèrtil i verda. El nom, de tota manera, sembla ser que prové d'un fet llegendari i no només per l'esterilitat de la terra.

Accions del document

Destacats

  • Mapa de Puigcerdà
  • Què fem aquesta setmana?
  • Cartellera del mes
  • Xarxes socials