Des de Cal Jan de la Llosa (1.610 m) anem a buscar un camí empedrat que que salva les aigües del riu de Vallcivera i finalment arribar a la barraca dels surt a mà dreta i que ens duu al riu de la Llosa, que creuem per un pont. Al principi el camí, molt ample, traça diverses llaçades entre prats i parets de pedra seca fins que enllaça amb la pista que ve de Coborriu. De seguida girem al nord i trobem un tram cimentat que arriba fins a la tanca metàl·lica que barra el pas als vehicles. Comencem a guanyar altitud mentre veiem, a l'esquerra, les restes del Castell de la Llosa. Anem endinsant-nos a la vall caminant per la pista (GR 11-10 i 107), que travessa un bosc espès de pi negre, fins que passem al costat de la barraca de la Farga, situada a la nostra dreta. Continuant per la pista, sortim a una àmplia esplanada creuada pel torrent de Calm Colomer, que prové de l'estany homònim. La pista fa una marrada, primer a la dreta, i passem per un petit torrent. Després gira a l'esquerra fins que, finalment, arribem a un tram on girem definitivament cap al nord per un pendent moderat. D'aquesta manera arribem al pla de la Molina, on ens anem apropant al curs del riu de la Llosa, fins que el traspassem per un pont i sortim a una àmplia i preciosa planúria de pastures. El riu queda ara a la dreta, una mica separat. Creuem aquest pla i continuem per la pista, que ara torna a pujar. En arribar a la part més alta albirem una gran clariana davant nostre. Prat Xiuxirà (2.011 m). Indret espectacular i acollidor (2.15 h). El riu discorre a la dreta, a tocar dels pins. L'esvelta silueta de la Muga es retalla cap a l'oest. Al mig d'aquesta esplanada trobem un oratori de la Mare de Déu de la Llosa, al costat d'unes taules de pedra. A partir d'aquí la pista esdevé senderó i es pot continuar, seguint les marques del GR 107, fins al petit pont que salva les aigües del riu de Vallcivera i finalment arribar a la barraca dels Esparvers (2.30 h). |
