Esteu aquí: Inici TURISME TURISME CULTURAL Petjades culturals PETJADES CULTURALS ALTRES NUCLIS DEL MUNICIPI

PETJADES CULTURALS ALTRES NUCLIS DEL MUNICIPI

PETJADES CULTURALS ALTRES NUCLIS DEL MUNICIPI

BANNER PONT SANT MARTI.jpg

 

Llibret Petjades Culturals Puigcerdà Baixa_Página_01-002.jpg

 

 

ALTRES NUCLIS DEL MUNICIPI


AGE

 

L’any 1969 l’antic terme de Vilallobent, constituït pel poble titular i el d’Age, s’integrà al de Puigcerdà. Tot i no trobar-se Age citat a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell, de la fi del s. X, a la rodalia del poble s’han fet troballes d’època prehistòrica, ibèrica i romana.

 

Age es troba situat en un petit turó, del qual en podria derivar el seu nom (agger-is). El 942, la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, donà l’alou d’Age al monestir de Santa Maria de Ripoll, el qual va engrandir els seus béns amb una donació feta per Guifré II, comte de Cerdanya, el 1023. A partir d’aleshores, el nucli esdevingué en plena possessió del monestir i per això el bisbe Oliba i l’abat de Ripoll, l’any 1027, arbitraren el plet i la concòrdia amb la gent de Pallerols.

 

Al s. XII, el monestir hi establí una pabordia que no va desaparèixer fins a la desamortització de 1836, quan les seves possessions, fraccionades, foren objecte de donació a l’Hospital de Puigcerdà o bé passaren a mans privades. El 1266 hi tenia un alou el priorat de Santa Maria de Marcèvol, de l’orde del Sant Sepulcre.

 

En el nucli, vers 1396, s’hi documentà una capella o un altar dedicat a Sant Jaume. A finals del s. XII, l’església parroquial de Sant Julià, d’origen romànic (avui molt transformada), fou assaltada pels defensors de l’heretgia càtara. El 1791 es va enderrocar l’absis romànic per tal d’establir la disposició interior actual. El lateral, que dóna al carrer, conserva una bona part de la paret original, construïda amb la tècnica de l’opus spicatum.

 

Pel nucli d’Age passa el GR-11, sender de 378 km, que travessa els Pirineus pel seu vessant sud des del Cantàbric fins a la Mediterrània. Com a lloc d’interès, esmentar la Font Vella, situada en el camí que mena a la Guingueta d’Ix (Bourg-madame).

 

VENTAJOLA

 

Poblet situat a la plana cerdana, al sud-oest de Puigcerdà i a banda i banda del riu Querol. L’any 958 es documenta, per primera vegada, la parròquia de Sant Tomàs en un precepte de confirmació de béns del rei Franc Lotari a favor del monestir de Cuixà. Possessió aquesta, confirmada entre els anys 968 i 1011.

 

El 1075 el comte Guillem Ramon de Cerdanya la va restituir al monestir després d’haver-se’n apoderat injustament. En destaca l’església de Sant Tomàs, romànica del s. XI. Té una planta un xic més ampla als peus i presenta una nau capçada amb un absis semicircular decorat a l’exterior amb arcs cecs separats per lesenes d’estil llombard. L’interior és cobert amb volta de quart d’esfera.

 

L’aparell del murs és fet amb pedres sense desbastar i en fileres amb grans juntes de morter de calç. Al temple se li adossaren una capella lateral i la sagristia, la porta va ser refeta i el sostre de la nau sobreaixecat. El campanar, d’espadanya, també és modern. Als anys 70 del s. XX s’hi van fer treballs de restauració.

 

A l’església podíem venerar una marededéu de caire romànic, reproducció de la desapareguda el 1936; talla on la Mare estava asseguda i no duia corona, al contrari que el Nen. Així mateix, hi ha altres imatges pertanyents a l’escola castellana. La portalada del s. XVII procedent del santuari de Quadres (Isòvol) es troba a l’entrada de l’antiga rectoria. A tocar del nucli passa el GR-4, de Puigcerdà al monestir de Montserrat, de 162 km de longitud.

VILALLOBENT

 

Vilallobent està situat poc més enllà d’Age en direcció sud, entre el torrent de Montagut, el riu de Vilallobent i el de la Vanera. La parròquia és citada per primera vegada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell, de la fi del s. X, com a villa Lupinti i el 1011 una butlla del Papa Sergi IV confirmava unes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll.

 

A les darreries del s. XII l’església fou saquejada pels homes de Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors del catarisme. Al s. XIV pertanyia a Sant Miquel de Cuixà i a partir del s. XVII es convertí en lloc de propietat reial.

 

L’església de Sant Andreu és d’origen romànic, probablement de la darreria del s. XI, tot i haver sofert modificacions rellevants. De nau única, coberta amb volta de canó, era capçada per un absis semicircular que fou substituït per una capçalera rectangular. Posteriorment, se li afegiren capelles laterals i la sagristia. Presenta un parament d’opus spicatum i un campanar de paret o d’espadanya amb dos ulls.

 

Al mur sud hom pot veure una finestra de doble esqueixada paredada, única conservada entre les romàniques. La porta s’obre a l’oest i sembla que des de sempre hauria estat així. Vilallobent és un nom llatí originat en una vila Lupenti, formada de lupus (llops) i derivat, versemblantment, d’un gentilici. Hom considera el seu origen en un fundus o propietat d’època romana.

 

El GR-11 també el travessa en direcció a Puigcerdà o bé al Coll Marcer, Creu de Maians i Planoles. Com a punts d’interès esmentar les fonts del Serrat del Ferrer i del Cementiri.


 


SANT MARC–PALLEROLS

 

El nucli de Pallerols es trobava a la plana, al sud-est de Puigcerdà. A mitja baixada de la Guingueta d’IX (Bourg-madame) es localitzava un dels nuclis que conformava la parròquia de Santa Eugènia de Pallerols, anomenada de Dalt, mentre que la de Baix s’ubicava a l’indret anomenat Sant Marc. Les esglésies es coneixien per Santa Eugènia la Jove i Santa Eugènia la Vella.

 

La primera cita de la parròquia és a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell, de la fi del s. X, i una segona es troba en una concòrdia de 1027, quan els homes de Pallerols de Dalt i de Baix es disputaven la propietat d’una pastura situada a la ribera del Segre.

 

El límit d’aquesta propietat suscità discòrdies amb els veïns d’Age, les quals es van haver de resoldre mitjançant Guifré, comte de Cerdanya i el seu germà Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i, com a tal, senyor d’Age. Reconegudes les fites i escoltats els veïns de més edat, establiren deixar pasturar als de Pallerols a canvi d’un cens. Amb la fundació de la vila varen anar perdent importància per l’atracció d’aquella i sobretot en restar fora muralles.

 

El 1518, el Papa Lleó X, tenint en compte que ja no hi restaven feligresos i que els subsistents habitaven a Puigcerdà, va passar ambdues esglésies a la dependència de la vila. L’església de Santa Eugènia la Jove fou destruïda pels francesos el 1793, mentre que la Vella canvià el seu titular pel de Sant Marc. D’aquesta, sortosament, un plànol de 1912 evidencia un canvi d’emplaçament i ens dibuixa la planta de l’antiga, capçada per un absis semicircular, aparentment d’estil romànic. A Sant Marc se celebra un aplec anual cada 25 d’abril.

 

En relació a la Jove, al s. XVI ja es documenta un carrer o suburbi de Santa Eugènia. Avui els topònims “prat de Pallerols” i “carrer de Pallerols” ens recorden la situació pretèrita.

 

 

OTROS NÚCLEOS DEL MUNICIPIO



AGE

 

En 1969, el antiguo término municipal de Vilallobent, constituido por el pueblo titular y el de Age, se integró en el de Puigcerdà. A pesar de no encontrarse Age citado en el Acta de Consagración de la Catedral de Urgell, de finales del s .X, en las cercanías del pueblo se han hecho hallazgos de época prehistórica, ibérica y romana.

 

Se encuentra situado en una pequeña colina, de la que podría derivarse su nombre (agger- is). En 942, la condesa Ava, viuda del conde Miró II de Cerdanya, dio el alodio de Age al monasterio de Santa Maria de Ripoll, que agrandó sus bienes con una donación hecha por Guifré II, conde de Cerdanya, en el año 1023.

 

A partir de entonces, el núcleo se convirtió en plena posesión del monasterio y, por eso, el obispo Oliba y el abad de Ripoll, en 1027, arbitraron el pleito y la concordia con la gente de Pallerols.

 

En el s. XII, el monasterio estableció una pavordía que no desapareció hasta la desamortización en 1836, cuando sus posesiones, fraccionadas, fueron objeto de donación al Hospital de Puigcerdà o bien pasaron a manos privadas. En 1266 tenía un alodio el priorato de Santa Maria de Marcèvol, de la orden del Sant Sepulcre (Santo Sepulcro).

 

En el núcleo, hacia 1396 se documenta una capilla o un altar dedicado a Sant Jaume (San Jaime). A finales del s. XII, la iglesia parroquial de Sant Julià (San Julián), de origen románico (hoy muy transformada), fue asaltada por los defensores de la herejía cátara.

 

En 1791 se derribó el ábside románico para establecer la disposición interior actual. El lateral que da a la calle conserva una buena parte de la pared original, construida con la técnica del opus spicatum.

 

Por el núcleo pasa el GR -11, sendero de 378 km, que atraviesa los Pirineos por su vertiente sur desde el Cantábrico hasta el Mediterráneo. Como lugar de interés, podemos mencionar la Font Vella (Fuente Vieja), situada en el camino que conduce a la Guingueta d' Ix (Bourg-madame).

 


VENTAJOLA

 

Pequeño pueblo situado en la llanura cerdana, al suroeste de Puigcerdà y a ambos lados del río Querol. En el año 958 se documenta, por primera vez, la parroquia de Sant Tomàs (Santo Tomás), en un precepto de confirmación de bienes del rey Franc Lotari a favor del monasterio de Cuixà. Posesión ésta, confirmada en el año 968 y en el año 1011. En 1075 el conde Guillem Ramon de Cerdanya restituyó la posesión al monasterio después de haberse apoderado de ella injustamente.

 

Destaca la iglesia de Sant Tomàs, románica del s. XI. Tiene una planta un poco más ancha en los pies. Presenta una nave acabada con un ábside semicircular decorado en su exterior con arcos ciegos separados por lesenas de estilo lombardo y en el interior cubierto con bóveda de cuarto de esfera. El aparato de los muros está hecho con piedras sin desbastar y en hileras con grandes juntas de mortero de cal.

 

Al templo se le adosó una capilla lateral y la sacristía; la puerta fue reconstruida y el techo de la nave sobreelevado. El campanario, de espadaña, también es moderno. En los años 70 del s. XX se hicieron trabajos de restauración.

 

En ella se venera una Virgen de carácter románico, reproducción de la desaparecida en 1936; talla en la cual la Madre estaba sentada y no llevaba corona, al contrario que el Niño Jesús. Asimismo hay otras imágenes pertenecientes a la escuela castellana.

 

La puerta del s. XVII procedente del santuario de Quadres (Isòvol) se encuentra en la entrada de la antigua rectoría.

 

Cerca del núcleo pasa el GR-4 de Puigcerdà al monasterio de Montserrat, de 162 Km. de longitud.



VILALLOBENT

 

Se encuentra situado un poco más allá de Age en dirección sur, entre el torrente de Montagut, el río de Vilallobent y el de la Vanera. La parroquia es citada por primera vez en el Acta de Consagración de la Catedral de Urgell, a finales del s .X, como villa Lupinti y en 1011 una bula del Papa Sergi IV confirmaba unas posesiones del monasterio de Santa Maria de Ripoll.

 

A finales del s. XII la iglesia fue saqueada por los hombres de Ramon Roger de Foix y del vizconde Arnau de Castellbò, defensores del catarismo. En el s. XIV pertenecía a Sant Miquel de Cuixà y a partir del s. XVII se convirtió en lugar de propiedad real.

 

La iglesia de Sant Andreu (San Andrés) es de origen románico, probablemente de finales del s. XI, a pesar de haber sufrido modificaciones relevantes. De nave única cubierta con bóveda de cañón, era un ábside semicircular que fue sustituido por una cabecera rectangular. Posteriormente, se le añadieron capillas laterales y la sacristía. Presenta un paramento de opus spicatum y un campanario de pared o de espadaña con dos ojos.

 

En el muro sur se puede ver una ventana de mampostería, única conservada de entre las románicas. La puerta se abre al oeste y parece que desde siempre habría sido así. Vilallobent es un nombre latino originado en una villa Lupenti, formada de lupus (lobo) y derivado de un gentilicio. Se considera su origen en un fundus o propiedad de época romana.

 

El GR-11 también lo atraviesa en dirección a Puigcerdà o bien a Coll Marcer, Creu de Maians y Planoles. Como puntos de interés podemos destacar las fuentes del Serrat del Ferrer y del Cementerio.

 

SANT MARC-PALLEROLS

 

El núcleo de Pallerols se encontraba en la llanura, en el sureste de Puigcerdà. A media bajada de Bourg-madame se localizaba uno de los núcleos que conformaba la parroquia de Santa Eugènia de Pallerols, llamada “de Arriba”, mientras que la “de Abajo” se ubicaba en el lugar llamado Sant Marc.

 

Las iglesias se conocían por Santa Eugènia la Jove y Santa Eugènia la Vella. La primera cita de la parroquia aparece en el Acta de Consagración de la Catedral de Urgell, de finales del s. X, y una segunda se encuentra en una concordia de 1027, cuando los hombres de Pallerols de Arriba y de Abajo pretendían en propiedad un pasto situado en la ribera del río Segre.

 

El límite de esta propiedad suscitó discordias con los vecinos de Age, las cuales se tuvieron que resolver mediante Guifré, conde de Cerdanya y su hermano Oliba, obispo de Vic y abad de Ripoll y, como tal, señor de Age. Reconocidas las metas y oídos los vecinos de más edad, establecieron dejar pastar a los animales de Pallerols a cambio de un tributo.

 

Con la fundación de la villa fueron perdiendo importancia para la atracción de aquella y sobre todo en quedarse extramuros. En 1518, el Papa Lleó X, en atención a que ya no quedaban feligreses y que los subsistentes habitaban en Puigcerdà, pasó ambas iglesias a la dependencia de la villa.

 

La iglesia de Santa Eugènia La Jove fue destruida por los franceses en 1793, mientras que la Vella (la Vieja) cambió el titular por el de Sant Marc. De ésta, afortunadamente, un plano de 1912 evidencia un cambio de emplazamiento y nos dibuja la planta de la antigua, con un ábside semicircular, aparentemente de estilo románico. A Sant Marc se celebra un encuentro anual cada 25 de abril.

 

En relación a La Jove (la Joven), en el s. XVI ya se documenta una calle o suburbio de Santa Eugènia. Hoy los topónimos "prado de Pallerols" y "calle de Pallerols” nos recuerdan la situación pretérita.

 

 

 

 

 

 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.