Esteu aquí: Inici TURISME TURISME CULTURAL Petjades culturals PETJADES CULTURALS CAT PUIGCERDÀ

PETJADES CULTURALS CAT PUIGCERDÀ

PETJADES CULTURALS CAT PUIGCERDÀ

BANNER PONT SANT MARTI.jpg

Llibret Petjades Culturals Puigcerdà Baixa_Página_01-002.jpg

 

MAPA PETJADES 1+2-002.jpg 

 

CENTRE D'ACOLLIDA TURÍSTICA (CAT)


 

El Centre d’Acollida Turística és un servei d’acollida a les persones visitants o turistes. Té com a finalitat orientar-los i oferir-los activitats turístiques per promocionar i donar a conèixer el municipi mitjançant la presentació dels seus referents culturals i identitaris. El Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà conté un espai temàtic dedicat al Tractat dels Pirineus, una botiga amb productes comarcals i un punt de dinamització i venda de l’oferta turística de Puigcerdà i la Cerdanya.

 

Es tracta d’un espai modular format per un museu temàtic que explica les conseqüències del Tractat dels Pirineus, fet històric signat el 1659 per les monarquies espanyola i francesa i que va significar la fragmentació territorial del país quan França va envair Catalunya i va aconseguir el Rosselló i una part de la Cerdanya. Aquest fet es va produir després de la Guerra dels Trenta Anys.

 


TRACTAT DELS PIRINEUS


El Tractat dels Pirineus o de Pau es va signar el 7 de novembre de 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d’Aragó, i els de Lluís XIV de França, a l’Illa dels Faisans (riu Bidasoa), posant fi a la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d’aquest Tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part de la Cerdanya. Els territoris afectats van lluitar durant anys per tornar a unir-se a Catalunya i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, la qual no es va fer efectiva fins al 1720.

 

En total la corona francesa va guanyar els territoris del comtat del Rosselló (que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i mitja Cerdanya. També va apoderar-se d’Artois, Luxemburg i Flandes. La frontera espanyola es va fixar seguint només en part els Pirineus, excepte en l’enclavament de Llívia i tota la part nord catalana. Els francesos van retornar a Espanya el Charolais i també les conquestes d’Itàlia.

 

La Cerdanya va perdre 33 pobles que van passar a mans franceses. La llista definitiva dels pobles que esdevenien francesos es va establir a Llívia l’any 1660. Després de mesos de tractats i al·legacions es va poder excloure de la llista Llívia, gràcies a que tenia títol de Vila. Finalment, la vall de Querol i 33 poblacions de la Cerdanya tocant al Capcir i al Conflent, van quedar en mans de la reialesa francesa. Algunes d’aquestes poblacions són: Enveig, Ur, Dorres, Angostrina, Targassona, Èguet, Odelló, Bolqueres, Estavar, Sallagosa, Llo, Eina, Sant Pere dels Forcats, Santa Llocaia, Montlluís, Planés, Les Escaldes, Er, Naüja, Osseja, Palau, Ix, La Tor de Querol, Vallsabollera, etc.

 

Després del Tractat, la part annexada a França o Alta Cerdanya formà inicialment una vegueria de la província del Rosselló amb capital a Sallagosa. La resta de la Cerdanya o Baixa Cerdanya continuà formant part de la vegueria de Puigcerdà i fou convertida en demarcació administrativa de la vila el 1716.

 

Pel que fa a l’aspecte religiós, tota la part cerdana que va des del pla de la Perxa cap avall, continuà dins la diòcesi d’Urgell fins al 1803.

 

Amb el Tractat dels Pirineus, Catalunya va perdre una part important, tant del territori com de la població. Malgrat que el Tractat preveia conservar les institucions i els privilegis de les terres annexades a França, l’any 1660, Lluís XIV de França, ho va dissoldre tot. L’arbitrària partició de la Cerdanya va afavorir els interessos defensius francesos i, per aquest motiu, el govern de Felip IV va reconstruir les muralles de Puigcerdà, malmeses pels francesos el 1657, quan van haver d’evacuar la vila. Puigcerdà va esdevenir una plaça forta molt important davant França.

 

 

CENTRO DE ACOGIDA TURÍSTICA (CAT)

 

 

 

El Centro de Acogida Turística es un servicio de acogida a los visitantes o turistas que tiene como finalidad orientarlos y ofrecerles actividades turísticas para promocionar y dar a conocer el municipio a través de la presentación de sus referentes culturales e identitarios. El Centro de Acogida Turística de Puigcerdà contiene un espacio temático dedicado al Tratado de los Pirineos, una tienda con productos comarcales y un punto de dinamización y venta de la oferta turística de Puigcerdà y La Cerdaña.

 

Se trata de un espacio modular formado por un museo temático que explica las consecuencias del Tratado de los Pirineos, hecho histórico firmado en 1659 por las monarquías española y francesa que significó la fragmentación territorial del país cuando Francia invadió la Cerdaña y logró el condado de Rosellón y una parte de la Cerdaña después de la Guerra de los Treinta Años.

 

TRATADO DE LOS PIRINEOS


El Tratado de los Pirineos o de Paz de los Pirineos se firmó el 7 de noviembre de 1659 por los representantes de Felipe IV de Castilla y III de Aragón y los de Luís XIV de Francia, en la Isla de los Faisanes (río Bidasoa), poniendo fin a la Guerra de los Treinta Años. Una de las consecuencias de este Tratado fue la cesión a Francia del condado de Rosellón y una parte de la Cerdaña. Los territorios afectados lucharon durante años para poderse unir de nuevo a Cataluña y las autoridades catalanas también se resistieron a aceptar la partición, que no fue efectiva hasta 1720.

 

En total, la corona francesa ganó los territorios del condado de Rosellón (incluían el Vallespir, el Conflent y el Capcir) y media Cerdaña. También se apoderó de Artois, Luxemburgo y Flandes. La frontera española se fijó siguiendo solo en parte los Pirineos, excepto en el enclave de Llívia y toda la parte norte de Cataluña. Los franceses devolvieron a España el Charolais y las conquistas de Italia.

 

Cerdaña perdió 33 pueblos que pasaron a Francia. La lista definitiva de los  pueblos que pasaban a Francia se estableció en Llívia en 1660. Después de meses de tratados y alegaciones se pudo excluir Llívia, gracias a que tenía el título de Villa. Finalmente, el valle de Querol y las 33 poblaciones de la Cerdaña rozando el Capcir y el Conflent, quedaban bajo la jurisdicción de la realeza francesa. Algunas de estas poblaciones son:

Enveig, Ur, Dorres, Angostrina, Targassona, Èguet, Odelló, Bolqueres, Estavar, Sallagosa, Llo, Eina, Sant Pere dels Forcats, Santa Llocaia, Montlluís, Planés, Les Escaldes, Er, Naüja, Osseja, Palau, Ix, La Tor de Querol, Vallsabollera, etc.

 

Después del Tratado, la parte anexionada a Francia o Alta Cerdaña formó inicialmente una veguería de la provincia del Rosellón con capital en Sallagosa. El resto de la Cerdaña o Baja Cerdaña continuó formando parte de la veguería de Puigcerdà, convertida en demarcación administrativa en 1716.

 

En el aspecto religioso, toda la Cerdaña continuó dentro de la diócesis de Urgell hasta el año 1803.

 

Con el Tratado de los Pirineos, Cataluña perdió una parte importante tanto del territorio como de la población. A pesar que el Tratado preveía conservar las instituciones y los privilegios de las tierras anexadas a Francia, en el año 1660, Luís XIV de Francia, lo disolvió todo. La arbitraria partición de la Cerdaña favoreció los intereses defensivos franceses y, por este mismo motivo, el gobierno de Felipe IV reconstruyó las murallas de Puigcerdà, deterioradas por los franceses en 1657, cuando tuvieron que abandonar la villa. Puigcerdà se constituyó como una plaza fuerte muy importante ante Francia.

 


 


 

 

 

 

 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.