Esteu aquí: Inici TURISME TURISME CULTURAL Petjades culturals PETJADES CULTURALS. ANTIC CONVENT DE SANT DOMÈNEC

PETJADES CULTURALS. ANTIC CONVENT DE SANT DOMÈNEC

PETJADES CULTURALS. ANTIC CONVENT DE SANT DOMÈNEC

TALLER CONVENT2.jpg

 

Llibret Petjades Culturals Puigcerdà Baixa_Página_01-002.jpg

 

MAPA PETJADES 1+2-002.jpg 

 

 

 

ANTIC CONVENT DE SANT DOMÈNEC

 

Fundat pels Dominics o Predicadors vers 1290 sota la protecció del rei Jaume I de Mallorca, fou el més afavorit i important de la comarca. Es composava d’església, edifici conventual, claustre i cementiri. Com a convent pròpiament dit va desaparèixer el 1835, amb l’exclaustració derivada de la desamortització de Mendizábal.

 

PART CONVENTUAL

 

Ha estat utilitzada per a diferents usos al llarg del darrer segle i mig (escoles, caserna militar, seu d’entitats, etc.). La part conventual fou rehabilitada el 1983 i, avui en dia, acull el Casal Sant Domènec, la Biblioteca Comtat de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l’Institut d’Estudis Ceretans i les Joventuts Musicals de Cerdanya. Al vestíbul hi ha l’entrada a un dels túnels de Puigcerdà, utilitzat com a refugi durant l’última Guerra.

 

CLAUSTRE

 

El claustre data d’una reforma de 1603. Actualment en resta un lateral que, retrobat vers l’any 1960, s’arranjà uns anys més tard, el 1978, segons el projecte de Josep M. Ribot. Les altres tres galeries del claustre van ser destruïdes durant l’Ocupació Napoleònica.

 

ESGLÉSIA

 

D’estil gòtic, el terratrèmol de 1428 l’afectà greument. Fou reedificada més baixa i escurçada per la part de l’absis. L’església consta d’una sola nau, està coberta a doble vessant i és sostinguda per arcs diafragmàtics ogivals. Entre els contraforts trobem les capelles laterals. Cal destacar-ne la portalada principal, del s. XV, construïda amb l’anomenat “marbre d’Isòvol”, que integra elements fòssils un dels quals és ben visible. Al costat hi ha una arquivolta procedent de la portalada lateral de la derruïda església de Santa Maria. També integra diversos vitralls.

 

L’església fou de propietat municipal fins als anys 40 del s. XX, el temple tornà al bisbat mitjançant una permuta pel solar de l’antic temple de Santa Maria, enderrocat durant la Guerra Civil. Es va utilitzar per al culte novament el 1946 i es convertí en la seu de la parròquia.

 

A la tercera capella del costat de l’Evangeli podem contemplar unes pintures al fresc que daten entre els anys 1340 i 1355, de les quals se’n conserven fragments de tres composicions. L’autoria s’imputà inicialment a Guillem de Manresa, artista segurament originari de Lleida que s’hauria establert a Puigcerdà però, avui aquesta hipòtesi resulta incerta. L’estil ha estat definit com a protogòtic o gòtic lineal d’influència francesa.

 

 

La primera pintura, que recull gairebé exclusivament la part inferior d’una composició, està dedicada a la vida de Sant Pere Màrtir. En destaca la rica gamma cromàtica dels edificis, amb una arquitectura semblant a la de les pintures gòtiques italianes, així com el seguit d’històries de la vida del sant: la predicació als heretges, la prèdica miraculosa, l’expulsió dels dimonis, etc.

 

La segona composició és un arbre de la Creu o de Sant Bonaventura. Senzilla en termes generals, resulta complicadíssima pels detalls i les nombroses i denses inscripcions. Un fullatge espès ocupa la totalitat del fons tot recordant un tapís, on s’hi superposa la creu amb Crist mort i el cap inclinat a la dreta. Del tronc central arrenquen sis llargues fileres a cada costat, perfectament simètriques, que són portadores de textos blancs sobre fons vermell. Sota el Crist hom pot observar la figura de la Verge (defallida i atesa per  distintes dones), i la d’Isaïes i Sant Joan, entre d’altres.

 

El tercer bloc, de precària conservació, podria ser una còpia d’un teixit oriental (àrab o persa); es tracta d’una composició decorativa amb cercles i lleons alats, rampants i enfrontats.

 

 


 

 

 

 

 

 

ANTIGUO CONVENTO DE SANTO DOMINGO

 

Fue fundado por los Dominicos o Predicadores hacia 1290 bajo la protección de Jaume I (Jaime I) de Mallorca, fue el más favorecido e importante de la comarca. Se componía de la iglesia, el edificio conventual, el claustro y el cementerio. En 1835 desapareció como convento con la exclaustración derivada de la desamortización.

 

 PARTE CONVENTUAL

 

Ha sido utilizada para diferentes usos a lo largo de este último siglo y medio (escuelas, caserna militar, sede de entidades, etc.). Fue rehabilitada en 1983 y hoy en día acoge el Casal de Sant Domènec de la Tercera Edad, la Biblioteca Comtat de Cerdanya, el Archivo Comarcal de la Cerdaña, el Institut d’Estudis Ceretans (Instituto de Estudios Ceretanos) y les Joventuts Musicals de Cerdanya (Juventudes Musicales de Cerdaña). En el vestíbulo se encuentra la entrada a uno de los túneles de Puigcerdà, utilizado como refugio durante la última Guerra.

 

CLAUSTRO

 

Data de una reforma hecha en 1603. Aún queda un lateral que se encontró hacia 1960 y fue arreglado en 1978 según el proyecto de Josep M. Ribot. Las otras tres galerías del claustro fueron destruidas durante la Ocupación Napoleónica.

 

IGLESIA

 

Es de estilo gótico y se vio seriamente afectada por el terremoto de 1428. Se reedifico más baja y se acortó por la parte del ábside. Formada por una sola nave, está cubierta a doble vertiente y se sostiene por arcos diafragmáticos ojivales. Entre los contrafuertes hay las capillas laterales.

 

Cabe destacar la puerta principal del s. XV, construida con el conocido “mármol de Isòvol”, que integra elementos fósiles, uno de los cuales es bien visible. Al lado encontramos una arquivolta procedente de la puerta lateral de la derruida iglesia de Santa Maria. También integra diferentes vitrales.

 

La iglesia fue de propiedad municipal hasta los años 40 del s. XX, posteriormente el templo volvió al obispado mediante una permuta por el solar del antiguo templo de Santa Maria, derrocado durante la Guerra Civil. En 1946 se volvió a utilizar para el culto y se convirtió en sede de la parroquia.

 

En la tercera capilla del lado del Evangelio se puede contemplar unas pinturas al fresco que datan entre 1340 y 1355, de las cuales se conservan fragmentos de tres composiciones. La autoría de la obra se imputó inicialmente a Guillem de Manresa, artista seguramente originario de Lleida que se habría establecido a Puigcerdà; a pesar de todo, hoy en día esta hipótesis resulta incierta. El estilo ha sido definido como protogótico o gótico lineal de influencia francesa.

 

La primera pintura, que recoge casi exclusivamente la parte inferior de una composición, está dedicada a la vida de Sant Pere Màrtir (San Pedro Mártir). Destaca la rica gama cromática de los edificios, con una arquitectura parecida a la de las pinturas góticas italianas, así como las numerosas historias de la vida del santo: la predicación a los herejes, la prédica milagrosa, la expulsión de los demonios...

 

La segunda composición es un árbol de la Cruz o de Sant Bonaventura. Muy simple en términos generales, resulta muy complicada por sus detalles y las numerosas y densas inscripciones. Un follaje espeso ocupa la totalidad del fondo que recuerda un tapiz donde se superpone la cruz con Cristo muerto y la cabeza inclinada hacia la derecha. Del tronco central salen seis largas hileras a cada lado, perfectamente simétricas, y que son portadoras de textos blancos sobre un fondo rojo. Debajo del Cristo se puede observar la figura de la Virgen (desfallecida y atendida por diferentes mujeres), y la de Isaías y San Juan, entre otras.

 

El tercer bloque, en pésima conservación, podría ser una copia de una tela oriental (árabe o persa). Se trata de una composición decorativa con círculos y leones alados, rampantes y enfrentados.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.