Esteu aquí: Inici TURISME TURISME CULTURAL Petjades culturals PETJADES CULTURALS. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA

PETJADES CULTURALS. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA

PETJADES CULTURALS. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA

BANNER MARE DEU GRACIA.jpg

Llibret Petjades Culturals Puigcerdà Baixa_Página_01-002.jpg

 

MAPA PETJADES 1+2-002.jpg 

 

CAPELLA DE LA MARE DÉU DE GRÀCIA

 

 

 

És una petita capella d’estil gòtic amb nau única i absis poligonal. La nau està dividida en tres trams mitjançant arcs ogivals de granit, que surten directament de les columnes. Tant les crugies com l’absis tenen interessants columnes, capitells i arcs. A cada un dels intercolumnis de la dreta s’hi obriren finestres bipartides i trevolades a la seva part alta. Havia tingut un sostre de fusta policromada, una biga del qual encara es pot veure entre la volta i la coberta.

 

Es troba al carrer de les Escoles Pies (antic carrer d’en Calva) i fou consagrada el 1482, a partir d’un vot d’Antoni Mercader, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà. Aquest, el 1477, en caure greument ferit durant un assalt de les tropes aragoneses, prometé que en cas de salvar-se i d’alliberar-se la vila del perill, pagaria la construcció d’una capella en aquest mateix lloc. Promesa que acomplí després que “Déu, per intercessió de la Verge, salvà la vida del creient i donà la victòria a Puigcerdà, malgrat ser l’enemic molt superior en nombre de soldats i armes.”

 

Tot i ser molt malmesa pels francesos l’any 1793, ha estat reformada diverses vegades; la darrera, durant la dècada del 2000.

 

Existeixen dos retaules gòtics, avui al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), que s’han relacionat amb la capella: el de l’Anunciació (de vers 1490) i el de Sant Jeroni Penitent (s. XV), en els quals els artistes van atènyer unes de les composicions més sorprenents i rellevants de l’obra catalana del moment. Són el resultat de receptes empíriques d’arrel flamenca, però mostren un bon coneixement del sistema de construcció perspectiu formulat a la Itàlia quatrecentista, amb un incipient naturalisme i un “ambient” del paisatge.

 

Ambdues s’atribueixen a un pintor anònim, el Mestre de la Seu d’Urgell, que forma part de l’epíleg del gòtic català. Probablement d’origen francès, el seu llenguatge incorpora elements pseudorenaixentistes, que prefiguren l’aparició d’una nova cultura figurativa a Catalunya, a partir del primer terç del s. XVI. Hom l’ha mirat d’identificar amb Roderic Valdevells i Roderic de Bielsa (que podrien ser un de sol) i també s’han assenyalat estretes relacions entre la seva obra i la del Mestre de Canapost i el Mestre de la Llotja de Mar de Perpinyà, sense poder demostrar que tots ells fossin la mateixa persona. A la capella també hi destacaven dues Verges i mobiliari gòtic, o posterior, destruïts durant la Guerra Civil, quan el temple es convertí en magatzem de la CNT.

 

 

 

 

 

 

CAPILLA DE NUESTRA SEÑORA DE GRACIA 

 

 

 

La capilla de Nuestra Señora de Gracia es una pequeña capilla de estilo gótico con nave única y ábside poligonal. La nave está dividida en tres tramos mediante arcos ojivales de granito, que arrancan directamente de las columnas. Tanto las crujías como el ábside tienen interesantes columnas, capiteles y arcos.

 

En cada uno de los intercolumnios de la derecha se abrieron ventanas bipartitas y en forma de trébol en su parte alta. Había tenido un techo de madera policromada, del cual queda el testimonio de una viga que se puede apreciar entre la bóveda y la cubierta.

 

Se encuentra ubicada en la calle Escoles Pies (antiguamente calle d’en Calva) y fue consagrada en 1482, por un voto de Antoni Mercader, veguer de Cerdaña y alcalde de Puigcerdà, el cual, en caer gravemente herido durante un asalto de las tropas aragonesas en 1477, prometió que en caso de salvarse y de que la villa se liberara del peligro, pagaría la construcción de una capilla en este mismo lugar.

 

Promesa que cumplió después de que “Dios, por intersección de la Virgen, salvara la vida del creyente y diera la victoria a Puigcerdà, a pesar de que el enemigo fuese muy superior en número de soldados y armas”.

 

A pesar de haber sido muy malograda por los franceses en 1793, la capilla ha sido reformada varias veces; la última, durante la década del 2000. Dos retablos góticos, hoy en el MNAC (Museo Nacional de Arte de Cataluña), se han relacionado con ella: el de la Anunciación (hacia 1490) y el de San Jerónimo Penitente  (s. XV), composiciones en las que los artistas alcanzaron uno de los resultados más sorprendentes y relevantes de la obra pirenaica y catalana del momento.

 

Son el resultado de recetas empíricas de raíz flamenca, pero muestran un buen conocimiento del sistema de construcción perspectiva formulado en la Italia cuatrocentista, con un incipiente naturalismo y un “ambiente” del paisaje. Ambas se atribuyen a un pintor anónimo, el Maestro de la Seu d’Urgell, que forma parte del epílogo del gótico catalán. Probablemente de origen francés, su lenguaje incorpora elementos pseudorenacentistas, que prefiguran la aparición de una nueva cultura figurativa en Cataluña, a partir del primer tercio del s. XVI. Se ha relacionado con Roderic Valdevells y Roderic de Bielsa, que podrían ser una sola persona, y también se han señalado estrechas relaciones entre su obra y la del Maestro de Canapost y el Maestro de la Lonja de Mar de Perpiñán, sin poder llegar a demostrar que todos ellos fueran uno solo.

 

En ella también destacaban dos Vírgenes y mobiliario gótico o, posterior, destruidos durante la Guerra Civil, cuando el templo fue un almacén de la CNT.

 

 

 

 

 

 

 

 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.