Esteu aquí: Inici TURISME TURISME CULTURAL Petjades culturals PETJADES CULTURALS. L'ESTANY

PETJADES CULTURALS. L'ESTANY

PETJADES CULTURALS. L'ESTANY

BANNER ESTANY.jpg

 

Llibret Petjades Culturals Puigcerdà Baixa_Página_01-002.jpg

 

MAPA PETJADES 1+2-002.jpg 

 

 

 

L'ESTANY

 

 

El primer document conservat que en parla data del 2 de desembre de 1260, quan el paborde de Sant Miquel de Cuixà (monestir propietari del pla de Rigolisa durant segles) cedí un terreny que es trobava al seu costat.

 

Alimentat per la sèquia, ha estat el gran subministrador d’aigua destinada a usos domèstics com són el regadiu, la neteja de recs i clavegueres i per fer front als incendis, tasques algunes de les quals avui dia encara acompleix. També es feien altres aprofitaments que, normalment, eren arrendats com l’extracció del glaç que, tallat en blocs rectangulars, s’emmagatzemava al pou de la neu o del glaç situat a prop seu i construït el 1642. El llot s’aprofitava com a fertilitzant i la sorra per a la construcció. Al s. XVIII es pescaven truites, barbs, bagres i anguiles i, posteriorment, s’introduïren el gardí, el barb roig, la carpa, el gobi i la truita comuna.

 

L’arrendador dels aprofitaments havia de complir els requisits econòmics però també d’altres que van anar variant amb els segles, com la conservació dels arbres, les obres de manteniment, la vigilància de la pesca furtiva, la neteja i la venda del peix en subhasta pública així com el fet de tenir sempre una barca a disposició de l’Ajuntament. Una tasca que sempre preocupà molt, per tal d’evitar possibles malalties contagioses entre la població, fou la de la seva neteja, en especial durant els s. XVIII i XIX. Les neteges millor documentades són les dels anys 1806, 1885, 1927, 1933, 1984 i 1992.

 

A partir de les darreries del s. XIX es va dur a terme un nou tipus d’explotació: la recreativa, lligada a l’incipient turisme estival. Cal esmentar que el primer partit d’hoquei sobre gel fet a Puigcerdà tingué lloc damunt de l’estany l’any 1956.

 

La seva actual fesomia és el resultat d’una reforma iniciada el 1991 i finalitzada a finals de la dècada. Amb aquesta reforma, el seu perímetre passà de ser un hexàgon irregular a tenir unes formes sinuoses; a més, se’n retirà la barana d’obra, es desplaçà l’illa del centre, es canvià la il·luminació i s’integraren nous elements arquitectònics, vegetals i de senyalització.

 

Sembla que els cignes foren introduïts l’any 1928. Altres espècies d’aus que hom hi pot trobar són els ànecs (“tirons” en la parla de la Cerdanya) i, molt ocasionalment, el bernat pescaire, el gavià argentat, la gavina vulgar o la polla d’aigua. I també podem observar esquirols saltant entre les branques dels arbres i les tanques vegetals.

 

En el seu marc s’hi celebra una festa centenària (presidida per la Vella de l’Estany) que té el seu origen en la Fiesta Nocturna a la Veneciana celebrada pels pioners de l’estiueig a Cerdanya. 

 

 

 

 

EL LAGO

 

 

El primer documento conservado que habla del Lago de Puigcerdà es del 2 de diciembre de 1260, cuando el pavorde de Sant Miquel de Cuixà (monasterio propietario del Pla de Rigolisa durante siglos) cedió un terreno colindante.

 

Alimentado por la acequia, el lago ha sido el gran suministrador de agua destinada a usos domésticos, al regadío, a la limpieza de los riegos y cloacas y para hacer frente a los incendios, tareas, algunas de las cuales, todavía cumple. También había otros aprovechamientos que, normalmente, eran arrendados, como la extracción de hielo cortado en bloques rectangulares que se almacenaba en el pozo de la nieve o del hielo situado cerca del lago y construido en 1642. El lodo se aprovechaba como fertilizante y la arena para la construcción. En el s. XVII se pescaban truchas, barbos, bagres y angulas; posteriormente se introdujeron el gardí, el barbo rojo, la carpa, el gobio y la trucha común.

 

El arrendador de los aprovechamientos tenía que cumplir, además de los requisitos económicos, otros que fueran variando, como la conservación del arbolado, las obras de mantenimiento, vigilar la pesca furtiva, la limpieza y la venta del pescado en subasta pública, así como tener una barca a disposición del Ayuntamiento. Una tarea que siempre preocupó mucho, para evitar posibles enfermedades contagiosas entre la población, fue la limpieza del lago, especialmente en los s. XVIII y XIX. Las limpiezas mejor documentadas datan los años 1806, 1885, 1927, 1933, 1984 y 1992.

 

A partir de finales del s. XIX se llevó a cabo un nuevo tipo de explotación: la recreativa, unida al insipiente turismo veraniego. Cabe destacar que el primer partido de hockey hielo en Puigcerdà tuvo lugar sobre el lago en 1956.

 

Su actual fisonomía es el resultado de una reforma iniciada en el año 1991 y concluida a finales de la década. Con esta reforma, su perímetro cambió de la forma hexagonal irregular a formas más curvas; además se retiró la barandilla de obra y se desplazó el islote del centro, se cambió la iluminación y se integraron nuevos elementos arquitectónicos vegetales y de señalización.

 

Parece ser que los cisnes se introdujeron en el lago de Puigcerdà en 1928. Otras especies de aves que podemos encontrar son los patos (tirons en el lenguaje de la Cerdaña) y, aunque muy ocasionalmente, la garza real, la gaviota argéntea, la gaviota común o la polla de agua. También podemos ver ardillas saltando entre las ramas de los árboles y las vallas vegetales.

 

En su entorno se celebra una fiesta centenaria, presidida por la Vella de l’Estany (Vieja del Lago), que tiene su origen en la Fiesta Nocturna a la veneciana celebrada por los pioneros del veraniego en la Cerdaña.

 

 

 

 

 

 

 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.