Esteu aquí: Inici TURISME TURISME CULTURAL Petjades culturals PETJADES CULTURALS. MURALLES

PETJADES CULTURALS. MURALLES

PETJADES CULTURALS. MURALLES

BANNER MURALLES.jpg

 

Llibret Petjades Culturals Puigcerdà Baixa_Página_01-002.jpg

 

MAPA PETJADES 1+2-002.jpg 

 

 

 

MURALLES

 

 

 

Amb tota probabilitat, el nucli puigcerdanès va néixer sota l’empara del castell de Montcerdà, documentat per primera vegada el 1095. Al voltant del castell es van anar agrupant els habitatges, conjunt que a partir de 1177 seria reconegut pel rei com a comunitat pròpia. L’important creixement poblacional va conduir a titllar el nou nucli de Vila i se li va conferir la capitalitat de la Cerdanya. A partir d’aleshores va començar a rebre molts privilegis reials, entre els quals el manament de fortificar la vila.

 

El primer recinte emmurallat, a la llum de l’estructura urbana, hauria estat el que, a vista d’ocell, presenta una forma ovalada. Tancava l'espai comprès entre les places de Santa Maria i Major (avui de Cabrinetty), i els carrers d’Espanya i Querol. No obstant això, el ràpid creixement de la població i l’arribada de noves comunitats, com la jueva i els ordes mendicants obligaren a refer el seu perímetre en diverses ocasions. En un primer projecte, molt ambiciós i inacabat, l’estany havia de quedar dins de les muralles i aquestes arribaven fins al pla de Rigolisa.

 

Els monarques i el mateix Consolat o Ajuntament van establir una normativa adreçada a la construcció de les cases i a la urbanització a l’entorn de la muralla (com la prohibició de fer-ho al seu costat i utilitzar les valls o fossats per a altres activitats). La normativa també obligava a què es fessin torres, trinxeres i barbacanes i, fins i tot, es concedí la possibilitat de cobrar un tribut per al seu finançament. Al s. XVII, els murs tenien molta alçada i presentaven dues línies de sageteres; a més, un d’ells disposava d’un ampli passadís superior cobert amb llosa i amb torres intermèdies.

 

La fermesa de la muralla restà ben palesa al llarg dels segles, ja que aguantà molts atacs amb artilleria pesada, així com intents d’assalts i sucumbí en comptades ocasions. La darrera muralla, menys forta que la medieval, es va començar a enderrocar l’any 1880 tot cercant l’obertura de la població.

 

Al llarg del temps hi ha hagut diverses portes que han anat canviant de nom: la del Castell, la de Querol, la del Call o de Framenors, la de la Morera, la de Llívia o Predicadors, la d’Age, la d’en Calva i la de la Barrada.

 

 

 

 

 

 

MURALLAS

 

 

 

Probablemente el núcleo de Puigcerdà se construyó al amparo del castillo Montcerdà, documentado por primera vez en 1095. A su alrededor se debieron agrupar viviendas que a partir de 1177 fueron plenamente reconocidas por el rey como comunidad propia. Gracias al importante crecimiento poblacional se le otorgó al nuevo núcleo el título de Villa y se le confirió la capitalidad cerdana. A partir de esta fecha recibe muchos privilegios, entre los que figura el mandamiento de fortificar la villa.

 

El primer recinto amurallado, a la luz de la estructura urbana, sería aquel que a vista de pájaro, presenta una forma ovalada. Encerraba el espacio comprendido entre las plazas Santa Maria y Major (hoy Cabrinetty) y entre las calles Espanya y Querol. No obstante, el rápido crecimiento y la llegada de nuevas comunidades, como la judía y las órdenes mendicantes obligó a rehacer el perímetro en varias ocasiones. En un primer proyecto, muy ambicioso e inacabado, el lago de Puigcerdà tenía que quedar dentro de las murallas y éstas llegaban hasta el Pla de Rigolisa (llanura de Rigolisa).

 

Los monarcas y el mismo Ayuntamiento o Consulado impusieron normas para la construcción y urbanización entorno las murallas, como la prohibición de construir a su lado o de utilizar las fosas para otras actividades. También obligaba a que se hicieran torres, trincheras o barbacanas e incluso se concedió la posibilidad de cobrar un impuesto para su financiación.

 

En el s. XVII los muros tenían mucha altura y presentaban dos líneas de aspilleras, además uno de ellos contaba con un amplio pasillo superior cubierto con losa y con torres intermedias.

 

La firmeza de la muralla ha quedado bien demostrada a lo largo de los siglos, resistiendo a muchos ataques con artillería pesada e intentos de asalto y sucumbió en contadas ocasiones. La última muralla, ya no tan fuerte como la medieval, se empezó a derruir en 1880 buscando la apertura de la población.

 

A lo largo del tiempo han existido diferentes puertas que han ido cambiando de nombre: la puerta del Castell, la del Querol, la del Call o Framenors, la de la Morera, la de Llívia o Predicadors, la puerta d’Age, la d’en Calva y la de la Barrada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.