  |
ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE RIGOLISA L'antiga església parroquial fou alou de Cuixà, al s. X. Destruïda pels francesos el 1.793, va ser traslladada de lloc per la família Macià i Bonaplata. L'actual capella és neomedievalitzant, caracteritzada per alguns elements com els arcs apuntats a les obertures i una rosassa a la façana. | |
 |
CASINO CERETÀ D'estil eclèctic, fou edificat el 1.893 per Calixt Freixa. Patí un incendi el 1.904 i fou reedificat el 1.908, obra de Josep Domènech i Estapà. També anomenat antigament Casino de Dalt, consta d'un teatre i de diverses sales. Fou l' estendard del moviment literari i cultural de la Cerdanya de finals del s. XIX i principis del s. XX, lligat amb la Renaixença catalana. | |
|
CONVENT DEL SAGRAT COR Convent de les Carmelites de Clausura de Santa Teresa de Jesús, aixecat entre els anys 1.885 i 1.897. En resten l'església i part de les dependències conventuals que conformaven el claustre. Desocupat el 1.982, és la seu del Museu Cerdà, de caire comarcal, i destinat a explicar el medi natural i geogràfic, així com la història de Cerdanya. | |
| L'ESTANY DE PUIGCERDÀ La primera notícia escrita que cita l'estany data del 1.260, i les excavacions arqueològiques semblen confirmar-ne la construcció cap a mitjans del s. XIII. El seu caràcter noucentista ha estat quelcom modificat amb les reformes actuals, però no ha perdut la condició de lloc de gaudi i contemplació de la Vila per excel.lència. | |
| "VILLAS" DE L'ESTANY DE PUIGCERDÀ Foren edificades a finals del s. XIX i a inicis del present segle per famílies benestants barcelonines, que començaren a estiuejar a la Cerdanya. D'estil eclèctic, anomenades "quintas" per la premsa local, destaquen per la grandària, simetria i sobrietat de línies. Com a millor conservades, tenim la Torre Volart o Vil.la Paulita i la Vil.la Margarita. N'hi ha algunes més en altres indrets de la comarca. | |
 | "VILLAS" DE L'ESTANY DE PUIGCERDÀ. TORRE DEL CÒNSOL El seu nom és a causa del fet que va pertànyer al cònsol de Dinamarca a Barcelona, Sr. German Schierbeck. Fou el promotor de la primera concepció del parc que porta el seu nom. Edificada l'any 1.886, és d'estil eclèctic i en destaca una alta torre. | |
| ESTETICISME DE PUIGCERDÀ Actualment es conserven -en ple funcionament- dos exemples d'aquest moviment, com l'estació de la RENFE, construïda el 1.922, i l'edifici de l'antiga SALI (Sociedad Anónima Lechera Industrial), que data del 1.935. | |
| | ECLECTICISME DE PUIGCERDÀ Fora del raval de l'estany de Puigcerdà, també es conserven algunes edificacions d'estil eclèctic, com la Torre del Rellotge o l'Hotel Internacional (Puigcerdà), així com altres a Das, Bellver de Cerdanya o Llívia, que daten de la fi del s. XIX o inicis del s. XX | |
| EDIFICACIONS DIVERSES Dins la Vila, hom pot contemplar exemples de diversos moviments arquitectònics dels s. XIX-XX, com el vuitcentisme (Casa Gran), el racionalisme (Hotel Maria Victòria) o l'academicisme | |
| OBELISC. PLAÇA DEL HEROIS Fou aixecat per commemorar els puigcerdanesos morts en la defensa de la Vila durant les guerres carlines (1.837, 1.873 i 1.874). És fet de "marbre" roig d'Isòvol | |
 | COLÒNIA SALVADOR O SANT PERÍ Fàbrica de teixits edificada el 1.853 i ampliada el 1.870, on treballaven 200 obrers. Aprofitava l'aigua del riu d'Aravó o Querol. Fou muntada per Joan Salvadó, persona vinculada al catalanisme del moment i promotor de la vida social i cultural cerdana. Avui constitueix un barri d' habitatges | |
| | |
| | |
| | |