Esteu aquí: Inici La Vila QUI SOM Entorn Natural

El clima

El clima

VILA ENTORN NATURAL.jpg

 
 

 

EL CLIMA

 

 

 

A la Cerdanya trobem més d'un clima, cosa força sorprenent si tenim en compte la seva reduïda extensió. Però la proliferació de valls laterals aïllades, la gran vall, les muntanyes elevades i les diferents i irregulars configuracions orogràfiques ho fan possible.

Així doncs, la Cerdanya té -en promig- clima mediterrani de muntanya. Ara bé, mentre que La Molina té un clima amb abundants precipitacions, sobre tot de neu a l'hivern, la plana, en especial la banda de solana, és molt més seca i amb oscil.lacions tèrmiques molt extremes. La zona de Bellver, degut a l'entrada d'aire humit té més precipitacions, però alguns hiverns també són molt freds.

Cal afegir a tot això dos factors importants: el primer, la inversió tèrmica, que fa que molts dies d'hivern faci molta més calor a cotes altes de la muntanya que no pas a la plana; el segon, els corredors d'aire, o sigui, zones on hi ha corrents d'aire més o menys continus que afecten al clima local.

Puigcerdà està afectat per tots aquests factors. D'una banda, gaudeix d'un clima mediterrani de muntanya, amb hiverns freds i relativament secs i estius bastant calorosos i secs, amb abundants tempestes. La tardor sol ser molt plujosa, amb crescudes importants dels rius i la primavera no sol ser massa plujosa i arriba tard. Així, mentre que a altres indrets de Catalunya els arbres tenen fulles i els arbustos estan florits, aquí les fulles encara són incipients.

Un altre tret característic del clima puigcerdanès, és la gran oscil.lació tèrmica que se sol registrar tant entre el dia i la nit com entre estacions. Els mesos de desembre, gener i febrer són els més rigorosos pel que fa a baixes temperatures, i els més calorosos són els de juliol i agost.

Puigcerdà no té un clima gaire humit i la major part dels conreus i prats de dall que s'hi veuen són artificials i no foren possibles sense l'aigua del Querol ni sense la de la Sèquia, que baixa l'aigua des de l'Estany del Lanós (França).

 

La floració es dóna a finals d'abril i durant tot el maig. La vegetació arriba al seu màxim al juny i a començaments de juliol i els caducifolis comencen a perdre les fulles a finals de setembre, moment en què els boscos assoleixen la màxima varietat de tonalitats: vermells, ocres, grocs, verds, etc. A més a més, Puigcerdà està afectat per la inversió tèrmica, amb l'afegit que es troba enturonada i no totes les regions de la Vila tenen el mateix comportament tèrmic. Per si fos poca singularitat, la Vila es troba al bell mig d'un corrent d'aire important que entra per la vall del Querol de component nord i freda (la rufaca) que va des del Pla de Mala Mort fins poc més enllà de Puigcerdà, que fa que el vent i les baixes temperatures siguin freqüents.Puigcerdà disposa de moltes hores d'insolació. Això és degut a l'especial orientació de la vall cerdana: d'est a oest, o sigui, seguint la trajectòria del sol, cosa no gaire comuna al Pirineu. Aquest factor fa que tota la vall sigui inusualment lluminosa tot i ser pirinenca i que els crepuscles siguin particularment llargs a l'estiu. La lluminositat incideix no només sobre el paisatge: del vell antuvi, la Cerdanya era el graner de Catalunya, ja que bona part de la plana produïa grans collites de blat i va ser un lloc refugi molt poblat durant les invasions sarraïnes. 

 

 


 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.