Al costat d'aquestes bregues, atacs i setges, no pot oblidar-se el bandolerisme, el qual va provocar força enfrontaments i incidents. De fet, el bandolerisme, pel que respecta a les terres cerdanes, fou un fet força important com per trobar-ne continuada constància en cròniques cerdanes com ara el Dietari de la Fidelíssima Vila de Puigcerdà o en els llibres d'actes i correspondència del Consolat. Fins i tot va crear-se l'anomenada Unió (1.575) entre Puigcerdà i la Terra (resta de Cerdanya) per a l'expulsió dels bandolers

Les notícies de bandositats són nombroses, tot i que cal tenir ben present que amb els bandolers més coneguts també s'hi compten els lladres de pas i, com diuen a l'època, "altra mala gent". Molts són els noms que es poden recollir. Hi podem citar, entre d'altres, Tomàs de Banyuls, Galceran Cadell, Joanot Cadell, Rafael Jalabert Rocaverda, Rafael Oliba lo Prom de la Tor, Pere Narbona, Jaume Tasquer Barrabam, Vicens de Querol, Vicens Tasquer Vicens de Querol, Perot Millet lo Milletó, el Minyó de Montellà, Joan Colomer de Ro de la colla de Riembau, Pau Descals, Bidot Oliba el Truc, Garbal, Cua de Llop, Peudescalç, Gabriel Torner Boca Negra, l'Infant del Capcir, etc.

La vall del Querol fou un dels reductes més importants per a tots ells, i s'arribà el punt que fins i tot l'exèrcit tenia respecte d'entrar-hi tot i els dos castells reials allí existents. Totes aquestes bandositats anaven molt dirigides als robatoris, saquejos i assassinats, sovintejats amb els enfrontaments amb els soldats i àdhuc amb algun valent atac al castell de Puigcerdà. Amb ells, hom ha de deixar constància, també, d'actuacions d'altres de francesos de les aliances d'alguns bandolers amb l'exèrcit francès.