Aquell marc bullidor d'una economia i demografia creixents fou el més apropiat per a l'establiment d'una important comunitat jueva vinculada al comerç i a les transaccions mercantils -principalment el préstec. Semblant plantejament es dóna amb els ordes mendicants, els quals, si bé amb una finalitat distinta, també es fundaven en poblacions on s'asseguressin les almoines i donacions que els permetien de viure. Per tant, l'assentament de la població jueva rossellonesa i la fundació de quatre d'aquests ordes a Puigcerdà, entre la segona meitat del s. XIII i la primera del XIV, ens donen a entendre que l'activitat vilatana era engrescadora i important.

El primer orde establert fou el dels Frares del Sac o de la Penitència de Jesucrist. És un dels ordes mendicants més desconegut i antic. Inspirat en els franciscans, inicià les primeres passes a partir de l'aprovació papal de 1.251 i va ser suprimit oficialment pel Concili de Lió, el 1.274, tot i que a Puigcerdà va perdurar força més temps i va sobreviure, almenys, fins al 1.328. Aquí es va fundar -en opinió de Robert I. Burns-, segurament vers el 1.260, i se'n trobà una primera notícia el 1.270. La fundació se situa a prop de l'església parroquial de Santa Maria. Quan va arribar-ne supressió, la comunitat era pròspera i gaudia, fins i tot, d'església.

A aquest, li seguí l'orde dels dominics. Tot i certes referències anteriors, la fundació tingué lloc cap a 1.290-1.291. Es féu sota la protecció reial de Jaume I de Mallorca, el qual oferí un gran espai situat a prop de les muralles. El convent estava compost pel conjunt que forma l'actual església de Sant Domènec, amb l'edifici del costat així com la part que manca del claustre actual, altres dependències conventuals i horts. A més, segurament, era seva gran part de l'actual passeig del 10 d'Abril. Aquest fou, sens dubte, l'orde més afavorit per Puigcerdà i per la Cerdanya en general, i, en conseqüència, el més important de la comarca. Va desaparèixer el 1.835, amb l'exclaustració derivada de la desamortització. Des d'aleshores, els seus immobles han estat utilitzats com a dependències diverses: magatzems, caserna, jutjats, presó, escoles, arxiu, biblioteca... L'església, amb la destrucció de la parroquial de Santa Maria, es va tornar a utilitzar per al culte públic el 1.946. Mentrestant, la part conventual ha esdevingut la seu del Casal Sant Domènec per a la tercera edat, de la Biblioteca Comarcal Comtat de Cerdanya i de l'Arxiu Històric Comarcal.

El tercer orde a instal.lar-se a Puigcerdà va ser el dels franciscans. A principis del s. XIV, aquesta casa pertanyia al custodi de Narbona, juntament amb els convents de Vilafranca del Conflent i de Perpinyà, on les idees dels "espirituals" tenien un bon acolliment. Procedents de Vilafranca -segons Jill Webster-, fundaren una casa el 1.320, si bé és possible que ja estiguessin establerts en un hospici des de quelcom abans. D'altra banda, la voluntat d'enterrar-se al cementiri del convent definitiu queda reflectida, en alguns testaments, a partir del 1.315.

En la seva construcció -1.333-, hi tingueren un paper clau les confraries (paraires, teixidors, pelleters...) i les famílies benestants, a través de les seves almoines i donacions. Arquitectònicament pot considerar-se un dels més grans dels Països Catalans, especialment el seu claustre, de 40 m x 40 m. La popularitat dels framenors -o menorets- fou molt gran, ben acceptats no sols pels ciutadans, sinó també pels cònsols de la ciutat i pels dominics. D'entre ells sorgiren alguns "espirituals" o "fraticels", acusats de seguir una doctrina poc ortodoxa. El 1344, el convent de Puigcerdà passà a la custòdia de Mallorca. El 1.578 va ser ocupat pels agustins, els quals hi varen romandre fins al 1.835, afectats per la desamortització tot i haver passat el parèntesi de 1.708-1.714, en què fou aprofitat per dependències del Fort Adrià, construït pels francesos tot aprofitant el convent. Finalment, el 1.836 l'Ajuntament puigcerdanès acordava enderrocar-lo en la seva totalitat per motius defensius.

El darrer orde mendicant instal·lat a Puigcerdà, en època medieval, fou el de les clarisses, congregació germana o segona de la dels franciscans. El convent de Santa Clara va ser fundat cap al 1.351 i s'ubicà sota l'Ajuntament; d'ací els topònims actuals de raval de les Monges, font de les Monges o placeta de les Monges. El 1.840 encara hom podia veure gran part de l'edifici gòtic desamortitzat el 1.835. Actualment n'ha desaparegut per complet qualsevol indici.