Aquella dinàmica mercantil, comercial i social del s. XIII i de part del s. XIV permeté un desenvolupament generalitzat, el qual, a partir de la segona meitat del segle XIV, anà de baixa, de tal manera que al segle XV s'arribà a una important regressió en tots els nivells, on tingueren molt a veure els successius brots de pesta negra, els terratrèmols de 1.427 i 1.428 o els enfrontaments bèl.lics, amb la consegüent despesa econòmica, ben reflectida en els llibres d'actes del consolat puigcerdanès, els quals acabaren de minvar no tan sols l'activitat, sinó també la capacitat i voluntat de reacció.

Demogràficament, el segle XVI té una clara tendència a l'augment, de manera que a partir de la segona meitat hi ha clars indicis d'una recuperació després dels greus problemes epidèmics del segle anterior.
Si bé hi ha indicis de l'existència de moneda cerdana el 990, la qual hauria de perdurar fins a Ramon Berenguer III, quan manà introduir al comtat de Cerdanya la seva moneda, serà a partir del segle XVI quan de nou sovinteja una moneda pròpia, en aquest cas de Puigcerdà. Puigcerdà va obtenir llicència per encunyar moneda, en especial al llarg del segle XVI. La primera noticia d'emissió data de l'any 1.514, quan el monarca concedeix, amb les limitacions habituals, emetre menuts, amb un avantatge important, però: podien córrer per tota la Cerdanya. S'hi assentava, doncs, l'àrea d'influència, la qual venia a coincidir amb l'administrativa. Sembla ser que en aquest any hi hagué dues emissions, una de 500 lliures de menuts una altra de 1.500 lliures. Els beneficis foren destinats a la reparació dels murs i valls i a fer algunes peces d'artilleria. Aquesta moneda portava com a motiu el puig floronat, a l'igual que el portarien les de 1.575.

Carles I, l'any 1.523, donà de nou llicència per batre fins a 1.500 lliures, però diversos problemes entre les seques de Puigcerdà i Perpinyà feren endarrerir-ne l'emissió. Amb tot, el 1.525, el rei manava al mestre de la seca de Perpinyà que batés 2.000 ducats ardits i menuts a Perpinyà o a Puigcerdà, en benefici de la Vila i amb la particularitat que havien de tenir curs legal al Rosselló i a la Cerdanya. Els cònsols puigcerdanesos acordaven que si els de Perpinyà no volien fer la moneda amb els seus encunys, sí volien que els ardits portessin en una cara la Verge amb el Nen i, a l'altra, les barres d'Aragó. Als menuts, hi havia d'anar d'igual forma la Verge i una creu darrere. Finalment es feren a Perpinyà, segons les instruccions de la Vila. Es va encunyar de nou moneda els anys 1.576 i 1.580, la primera amb llicència de 1.575 i la segona amb data desconeguda.

Amb la Guerra dels Segadors, se'n va emetre de nova. En un primer moment varen ser diners de coure a nom del rei Felip IV, i, posteriorment, del monarca Lluís XIII de França. Així mateix, peces de cinc rals amb l'inusual nom de Principat de Catalunya.