Amb l'arribada de la Democràcia, després de la Constitució de 1.978, s'inicia una recuperació econòmica de la comarca. La població deixa de minvar i tornar a créixer després de segles de recessió. Les primeres eleccions democràtiques donen l'Alcaldia de Puigcerdà a la persona d'en Josep Turiera-Puigbó (1.979-1.981), primer Alcalde de la democràcia (UCD). El succeirà, en Julio Pérez de Rozas (1.981-1.983).

El següent Alcalde serà en Joan Llombart i Padrós (CIU), que ho serà per dos mandats consecutius (1.983-1.991). La següent etapa serà ocupada per dos Alcaldes de ERC: en Francesc Rosell i Blanich (1.991-1.995) i en Joan Carretero i Grau (1.995-1.999).

En aquest període hi ha hagut moltíssims canvis i una profunda transformació de la Vila de Puigcerdà. S'han realitzat noves canalitzacions d'aigua i uns nous dipòsits, així com una planta potabilitzadora d'aigua. També s'han fet obres a l'Hospital de Puigcerdà, que l'han modernitzat i ampliat. S'ha construït una Residència geriàtrica, un nou Parc de Bombers, un Parvulari i una Llar d'Infants i una Escola de Música. També s'han fet unes noves escoles de primària (Alfons I), traslladant-les de l'edifici que compartien amb l'IES Pere Borrell al seu nou emplaçament a prop de l'Estany de Puigcerdà.

S'ha restaurat i modernitzat l'antic edifici del claustre de Sant Domènec. Actualment hi trobem el Casal d'Avis Sant Domènec a la planta baixa, la Biblioteca Comtat de Cerdanya al primer pis i l'Arxiu Històric Comarcal al segon

L'Estany ha estat parcialment remodelat, el mateix que el seu entorn (Parc Schierbeck) i s'ha fet una nova canalització de la Sèquia. S'han obert dos miradors cap al Querol, un al Parc i l'altre al costat de l'Estany.

Pel que fa als accessos a Puigcerdà, a part de millorar-ne els existents, s'ha obert un de nou (la ronda dels Torreons) i s'ha perllongat la carretera d'accés a Puigcerdà cap a la Duana, descongestionant l'avinguda del Segre. Tanmateix, s'ha refet completament la cruïlla cap a Barcelona i s'han millorat els accessos de la N-260 i de la N-152, amb el conseqüent eixamplament del pont del Teixidor.

L'edifici de l'Estació de la RENFE ha estat remodelat i restaurat i s'ha creat una línia diària de bus entre Llívia, Puigcerdà i Barcelona pel Túnel del Cadí. Cal destacar, però, que l'any 1.984 el Govern Central va voler suprimir la línia fèrria, cosa que va generar una gran reacció ciutadana en contra. El tren sempre ha estat un tema d'una gran controvèrsia, ja que va costar molts esforços primer portar-lo i després mantenir-lo.

S'han construït un edifici per a les instal.lacions de l'INEM a Puigcerdà i una caserna de Mossos d'Esquadra, amb el corresponent desplegament d'efectius i assumpció de competències policials i de tràfic a la comarca, cosa que no passava des del Decret de Nova Planta.

S'han obert nous espais públics, com la plaça del Rec, la plaça de Sant Agustí i la plaça de l'Alguer, entre d'altres. Pràcticament tots els carrers del municipi estan asfaltats i il.luminats. Cal destacar la il.luminació del Barri Vell de Puigcerdà, així com la dels edificis públics i la de l'Estany i el Parc Schierbeck.

El Polisportiu s'ha ampliat, amb un camp de futbol i un nou Pavelló polisportiu i s'ha connectat la piscina climatitzada amb el Palau de Gel.

Puigcerdà disposa de televisió per cable, una emissora de ràdio (Ràdio Pirineus), serveis digitals d'informació (centrals telefòniques digitals i XDSI). Recentment, s'ha desdoblat la línia elèctrica de coll de Pal, cosa que reduirà la possibilitat de talls elèctrics a l'hivern i, a l'actualitat, s'està procedint a la creació de les instal.lacions de gas natural.