L'any 1.946 s'inaugura l'Església de Sant Domènec com a parroquial després de la pèrdua de la de Santa Maria i el mal estat de les altres. El 1.955 s'inaugura el nou Ajuntament (l'actual) després de la destrucció de l'anterior per un incendi probablement accidental l'any 1.938.

La postguerra a la Cerdanya va ser dura, com arreu, però potser la situació va ser més suportable gràcies a la presència de la frontera que mai va arribar a ser completament impermeable i que va permetre adquirir menjar i productes de primera necessitat a l'altra banda de la ratlla. A fi de comptes, si bé el bandolerisme com a tal feia molt que havia desaparegut, el contrabandisme es va revifar per qüestions de necessitat vital.

A partir dels anys 50 d'aquest segle, l'economia comença a recuperar-se i amb ella el turisme, i famílies benestants franceses i sobre tot barcelonines tornen a redescobrir la Cerdanya, en especial Puigcerdà i rodalies. D'aquesta època daten la major part de les torres del Golf (Guils de Cerdanya).
L'any 1.956 es fa el primer partit d'hoquei gel a Puigcerdà, sobre l'Estany gelat. L'aconteixement és recollit per la premsa. També comença a aparèixer un gran interès per l'esquí, que anirà en augment fins avui dia. El 1.971 es funda el Club Esquí Puigcerdà i el 1.972 la Penya Barcelonista.

L'any 1.960 es funda la Cooperativa Agro-pecuària de la Cerdanya, operativa fins a començaments dels 80. Cal recordar que fins fa molt pocs anys, el sector primari (agricultura i ramaderia) tenia una gran importància a la comarca. La transformació ha estat molt forta. En primer lloc, l'agricultura va perdre pes en favor de la ramaderia. Així, els camps de cereals van començar a ésser abandonats a favor de les pastures, ja que la llet que donaven les vaques era molt més rentable.

Però amb la reducció de la producció lletera imposada pels acords d'adhesió d'Espanya a la CEE la cosa va canviar. Durant un cert temps, vam arribar a veure molts camps de gira-sols a la Cerdanya i, concretament a Puigcerdà i rodalies, degut a les subvencions comunitàries. Però aquest cultiu tampoc ha estat massa rentable. Altres, que en el seu dia ho eren -com les patates- també ho han deixat de ser.

En definitiva, el sector agrícola i ramader ha sofert una transformació radical: d'una banda, degut a la quasi total mecanització de les feines tradicionals; d'altra, en part pel comerç internacional, en part per la baixada de preus, cada vegada hi ha menys pagesos a Cerdanya i cada vegada aporten un percentatge menor al PIB comarcal.

L'any 1.972 els Escolapis marxen de Puigcerdà i, després d'una mobilització popular, és possible recuperar l'edifici i destinar-lo com a Institut de Batxillerat, tal com continua avui dia. Aquest fet, que va ser molt comentat, va permetre no perdre una instal.lació molt important (és un dels edificis més grans del poble) i concentrar en ell durant molts anys tant l'ensenyament primari (antiga EGB) com la secundària (primer el Preu i després BUP i COU).

Els abundants horts urbans i els solars han estat progressivament abandonats i edificats. Avui dia és molt difícil trobar-ne cap al casc urbà de Puigcerdà (tot i que encara en queda algun).