Però potser el fet menys visible, menys arquitectònic i menys monumental sigui el procés d'unitat europea i com està afectant això i afectarà a Puigcerdà, vila tradicionalment fronterera. Des de la signatura i entrada en vigor dels tractats de Maastricht, Amsterdam i Schengen, els canvis socials i econòmics s'han fet sentir.

D'una banda, ha desaparegut la frontera, cosa que representa quelcom més que no haver-se d'aturar en un parell de stops a banda i banda de la ratlla. Significa la lliure circulació de mercaderies, sí, però sobre tot de persones. Això s'ha reflexat en dos fets molt significatius: d'una banda, la gran quantitat d'espanyols que tenen la seva segona residència a França, a la Cerdanya francesa; d'altra, l'acostament físic entre les poblacions de tots dos costats: la Guingueta (Bourg-Madame) amb Puigcerdà i Palau amb Vilallobent i Age, o Llívia amb Estavar. En poc temps veurem municipis de dos estats diferents separats només per un carrer.

D'altra banda, es dóna un fenomen econòmic molt significatiu: abans eren els espanyols qui anaven a comprar segons què a França, bàsicament per qüestions de preu. Avui dia, passa just el contrari. La frontera s'ha permeabilitzat i ha desaparegut. Les diferències entre tots dos costats encara són molt grans, però per primer cop en segles, minven en comptes d'augmentar. Amb l'entrada en vigor de l'Euro i la propera emissió de monedes i bitllets comuns de curs legal a tots dos costats de la ratlla, veurem canvis encara més espectaculars. Potser d'aquí unes dècades allò que diu el nostre himne "Meitat de França, Meitat d'Espanya" esdevindrà només un fet administratiu.