Esteu aquí: Inici Museu Cerdà HISTORIAL D'ACTIVITATS Exposicions 2012 Exposició de Peces Arqueològiques de Cerdanya Exposició de Peces Arqueològiques de Cerdanya

Exposició de Peces Arqueològiques de Cerdanya

Exposició de Peces Arqueològiques de Cerdanya

— arxivat sota:

Peces trobades a Cerdanya del Fons del Museu Cerdà.

Què
  • Exposicions
Quan 07/11/2011 19:00 a
31/03/2012 19:00
On Museu Cerdà - Sala Annexa Planta Baixa
Nom
Telèfon de contacte 972-88-43-03
Afegeix un esdeveniment al calendari vCal
iCal

EExpo Arqueologia.jpg

 

18112011-DSC_1818-museu-col·loqui-arqueologia-institut d’estudis ceretans-0011.jpg

 

MINERALOGIA

 

Anapaïta. Mineral molt rar, només present a algunes localitats d’Ucraïna, EEUU, Itàlia, Alemanya i Espanya –només a Cerdanya: Prats i Bellver. Composició: Ca2Fe(PO4)2.4H2O; Classe: Fosfats, Arsenats i Vanadats / Subclasse: Fosfats.

 

El nom de l’anapaïta prové de la localitat d’Anapa (avui Kerch), a la península de Crimea (Ucraïna), on es localitzà por primera vegada. És un mineral de freqüent origen sedimentari, que es presenta a l’interior de nòduls de roques argiloses o margoses associades a jaciments fòssils, sobretot de mol·luscs del miocè, els quals aporten el fòsfor necessari per a la seva formació. Per aquesta raó moltes vegades també cristal·litza a l’interior de closques fòssils de bivalves i gasteròpodes. Sol presentar-se en forma de cristalls individuals ben constituïts o com a agregats cristal·lins en roseta. El seu color adopta diversos tons de verd o una tonalitat marró, però en aquest cas es deu a l’oxidació del catió de ferro que conté.

 

 

 

PALEONTOLOGIA (FÒSSILS)

 

Fulles fòssils corresponents a les espècies miocèniques Acer rubrum (auró vermell), Fagus pristina (faig),  Quercus hispanica (roure), Laurus princeps (llorer) i Dyospiros sp. (gènere de l’èben).

 

Fragment d’ullal o defensa d’un proboscidi (“elefant”). Probablement, de les espècies Deinotherium o Gomphotherium angustudens. Trobat a la pedrera de roca calcària griotte del tossal d’Isòvol. Allà hi havia un existit un petit vinculat al llac miocènic que conformava la plana de Cerdanya fa entre 11 i 8 milions d’anys.

 

 

PREHISTÒRIA

 

Pedra d’enformador o destraleta "votiva", probablemente de serpetina. Neolític? Procedència: Cal Monserrada, Age (Puigcerdà)

 

Agulla d’os. Neolític?

 

Braçalet de bronze de l’edat del bronze mitjà-recent (vers. 1500 aC). Procedent de la Tarterola (Dorres).

 

Tassa decorada amb ditades-unglades, feta a mà. De vers 1500 aC.

 

 

 

ÈPOCA CERETANO-IBÈRICA (s. VI-II aC)

 

Aplic de nansa de calder. Ibero-romana (vers s. I aC). Bronze. Procedència: Cova d'en Pep (Isòvol).

 

 

 

MÓN ROMÀ

 

Clau de porta. Vers s. I-II dC. Alp.

 

Cadena d’or amb tanca zoomorfa (cap de serp?). Procedent de la incineració d‘una dona jove feta a la necròpolis de Prats. S. II dC.

 

Mos o fre de cavall. Conjunt de peces de ferro on es lliguen les regnes, que es col·loca a la boca dels cavalls i d’altres animals de tir de tiro per dirigir-los. Necròpolis de Prats. S. II dC.

 

Crani de macaco. Enterrament del S. V dC. Les Colomines (Llívia).

 

 

 

 

EDAT MITJANA

 

Segell per marcar el pa àzim. S. XIV. Fusta d’èben o banús. Presenta una llegenda central en àrab, emmarcada en una estrella de nou puntes, que significa “salut” o “bon profit”.

 

Olla i cassola emprades com a braser; encastades al terra de les cases. S. XIV-XV.

 

Llàntia de Hannukah; objecte  ritual de tipus domèstic que el jueus utilitzen durant la Festa de les Llums, que comença el 25 del mes de kislev, atès que la Misnà prohibeix que s’utilitzi com a objecte d’ús quotidià. En un inici, aquestes llànties disposaven de vuit petits recipients o cremadors on es dipositava l'oli i la metxa, i cada dia s’encenia -o s’apagava, segons les diferents versions- una, durant els vuit que durava la festa.

 

(Procedència de les diverses peces: Vilanova–call jueu de Puigcerdà)

 

.............................................................................................................................................

 

Verge. Placa de coure esmaltat. Sant Miquel de Soriguerola. S. XV?

 

 

 

 

EDAT MODERNA

 

Monedes de cinc rals de Puigcerdà. 1640. Argent.

 

Medalla commemorativa de 1678, del triomf dels francesos sobre Puigcerdà i la Cerdanya durant l’ocupació del duc de Noailles.

 

Motlle per fer botons d'os; ús militar. Excavació del Fort Adrien, francès (1708-1714).

 

 

 

EDAT CONTEMPORÀNIA

 

Retrat, probablement del coronel Andreu Molera (Ton 1813-Llívia 1883). Pintura a l’oli, 1874. Realitzat a l’acabament de la darrera guerra carlista, en la qual hi destacà i es convertí en un ídol local a Puigcerdà.

 

Medalla commemorativa i encunys (d’un altre model) de 1874. Fets per l’estat espanyol en agraïment als defensors de la vila de Puigcerdà enfront dels atacs carlistes. Agost i setembre de 1874.

 

 

Textos complementaris:

 

La ceràmica del call jueu

 

En distingim dues classes: la que va rebre una sola cocció per a la pasta, i les que necessiten una segona -o fins i tot, una tercera- fornada per al vidrat. El primer grup el constitueix l’anomenada ceràmica grisa–negra medieval, d’ús quotidià. Les formes emprades són molt variades (escudelles, plats, tapadores...) i l’origen era local. Remarcar l’existència del topònim "carrer dels Forns" tant a la Vila com a Llívia, on les excavacions arqueològiques van localitzar restes de producció. Un element interessant són les marques de terrisser, entre elles (a l’olla-braser) una creu tancada per un cercle.

 

El segon grup l’integra tot un seguit de produccions de característiques i cronologies diferents. En un primer moment (2a meitat s. XIII-1a meitat s.XIV) apareix una ceràmica decorada en verd i manganès o, en ocasions, només en manganès. La seva qualitat no és massa bona i la decoració presenta un estat força deficient. La secció dels peus sol ser gruixuda i baixa. Els motius que presenta són de tipus geomètric o floral. El seu origen seria, possiblement, manresà.

Una segona producció feta "en verd i morat" presenta una qualitat molt millor. En distingim dues pastes a partir de la coloració: una de color beix amb el cor rosat i una altra, vermella. La seva factura és força homogènia i la decoració mostra una temàtica més àmplia, apareixen figures humanes -entre les que en destaca una de masculina- o animals, temes florals, etc. La  procedència de la primera seria valenciana mentre que la segona, apareguda en menor quantitat, provenia de Terol.

 

Pel que fa a la ceràmica en blau i daurat distingim tres estils  a Puigcerdà: el malagueny, el de Pula i el de Manises. El primer està caracteritzat per microelements com els espirals o cordiformes. El segon estil presenta trapezis reomplerts de punts, escacats, etc. Les produccions de Manises mostren un major nombre de motius i formes.

Els atuells decorats únicament en blau repeteixen força els motius, de tipus geomètric o floral molt geometritzat com les aspes i fulles reomplertes de línies disposades verticalment o en diagonal, fulles de julivert, asteriscs, etc. És una producció que es generalitza entre la segona meitat del s. XIV i la primera del s. XV.

 

Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.