Esteu aquí: Inici Premsa Notes de premsa Entrevista a Joan Planella

Entrevista a Joan Planella

Entrevista a Joan Planella

«Han tingut la desconsideració de ni debatre una llei pròpia de la Cerdanya»

Entrevista a Joan Planella

Entrevista a Joan Planella

JOAN PLANELLA  ALCALDE DE PUIGCERDÀ (ERC)

«Han tingut la desconsideració de ni debatre una llei pròpia de la Cerdanya»

Joan Planella diu que ell continua fidel a ERC, a la qual va entrar a militar seguint la ideologia de Joan Carretero, ara líder de Reagrupament, tot i que manté que els partits han de canviar algunes estratègies

Planella amb la vista de la plana ceretana que es veu des del balcó de l'Ajuntament. Foto: J.C.

Fa onze anys que és militant d'ERC i que està a l'Ajuntament de Puigcerdà. El 2003 va substituir Joan Carretero, quan va ser nomenat conseller de la primer govern tripartit de la Generalitat. Afirma que els partits haurien de canviar algunes estratègies, però, que ell ara per ara és fidel al partit i manté que no té cap intenció de seguir la línia política del seu antecessor. Joan Planella analitza, a més, qüestions com ara la futura divisió territorial i els serveis transfronterers.

–Vostè va rellevar Joan Carretero, amb qui era molt afí, al càrrec.
–«Sí. La seva ideologia em va impulsar cap a ERC.»
–Encara és així?
–«Jo només espero que puguem arribar a una entesa. És el millor per a l'independentisme.»
–El veurem a Reagrupament?
–«Tinc un contracte amb els electors per quatre anys. Seria molt poc seriós deixar-ho.»
–I després d'aquest mandat?
–«Sóc un militant molt antic d'ERC. Jo els crec, els partits, i crec que han de ser les eines que hem de fer servir per transformar la societat. Hi ha algunes estratègies que s'han de canviar, però, els crec.»
–Això vol dir que es tornarà a presentar a la reelecció?
–«Ha corregut la brama que no em torno a presentar. L'entorn em demana que repeteixi, però ja veurem... Ara, treballo i treballo.»
–La Cerdanya està dividida administrativament i costa trobar el seu encaix al país. Per això, han proposat tenir un estatus propi com ara el de la Vall d'Aran?
–«És la millor opció. Estem dividits entre dues províncies i dos estats i sempre hi hem sortit perdent. Des de Puigcerdà i des de tota la Cerdanya gironina, hi ha un sentiment de pertinença a Girona, però, el més adient és una llei pròpia que solucionaria la unitat comarcal, tenint en compte que la Cerdanya lleidatana no té el sentiment de pertinença a les comarques gironines. A més, resoldria les relacions transfrontereres i seria l'acord més adequat des de tots els punts de vista.»
–El Parlament, però, ha frenat en sec aquesta llei.
–«No. No és que l'hagi frenada, és que ni l'ha volgut debatre, i això és una desconsideració molt forta cap a la Cerdanya. La llei de la Cerdanya ha estat aprovada pel Consell Comarcal i pels ajuntaments de la comarca.»
–Quin és, doncs, el futur d'aquesta llei?
–«La tornarem a presentar perquè sigui debatuda al Parlament. Sembla que hi ha diputats que hi treballaran. Esperem que ara s'atengui el sentiment ceretà.»
–Què preveu aquesta llei?
–«El mateix que la llei de l'Aran, que la Cerdanya sigui una unitat.»
–I això no ho arregla la nova divisió territorial de Catalunya?
–«No. Continuem estant dividits. La Cerdanya és Catalunya i és catalana, però no volem sortir-ne perjudicats.»
–El debat i tot allò que envolta la candidatura de Barcelona i els Pirineus als Jocs Olímpics d'hivern els pot ajudar en aquest sentit?
–«Aquests jocs són una oportunitat excel·lent. Ens promocionarem arreu del món i podrem, si prospera la candidatura, arreglar definitivament els dèficits històrics de les nostres infraestructures.»
–Els Jocs poden generar tensió entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell, les dues capitals ceretanes?
–«Sí, generarà tensions. No ens ho hem pas d'endur tot. Creiem però que l'eix Barcelona-Puigcerdà ha de ser el principal i aquest eix s'ha d'estendre. Nosaltres tenim molta més tradició de neu. Ara, caldrà veure quina és la posició política.»
–Vostè afirma que la candidatura als Jocs pot ajudar-los a posar en solfa definitivament les infraestructures. Parla sobretot del tren?
–«És la principal. Fa vint anys, quan estudiava a Barcelona, el tren trigava dos hores i quaranta minuts a arribar-hi. Ara, cal invertir-hi tres hores i trenta minuts, i en cotxe hi arribes en una hora i mitja.»
–S'hi han fet millores. N'hi ha més de previstes?
–«En això estem treballant. Hem d'aconseguir que el temps del trajecte entre Puigcerdà i Barcelona sigui de dues hores i mitja. És molt important per a nosaltres, perquè estem configurant una zona per a viure. Ens han arribat molts professionals lliberals, que necessiten el tren i unes bones telecomunicacions. A part de les millores a la línia, cal una bona organització dels horaris. Sembla que el retard més gran es produeix a la Sagrera, un cop ets a Barcelona.»
–I el túnel de Toses?
–«És una altra obra fonamental, però ara lamentablement s'ha tornat a aturar. Reclamem que no s'aturi més.»
–Com ho porten això de tenir part de la Cerdanya sota administració francesa?
–«Bé. Tot ho fem en clau transfronterera. Els ceretans dels pobles nord-catalans quan vénen a Puigcerdà diuen que van a la vila, és a dir, a buscar serveis. La nostra biblioteca té llibres en català i francès. Al poliesportiu, és fàcil sentir parlar el francès entre els infants i joves que practiquen algun esport d'equip, etc.»
–L'hospital transfronterer és el paradigma de tot plegat?
–«Sí. Té una inversió de 36 milions d'euros aportats per totes les administracions amb competències de tots dos estats i donarà servei a tota la Cerdanya nord i sud-catalana. Aviat inaugurarem el nou poliesportiu, també amb la mateixa visió, i estem mantenint converses per construir un institut de secundària transfronterer.»
–La construcció té un pes molt important a Puigcerdà. Reben especialment els efectes de la crisi?
–«No, menys que altres llocs. Hem programat inversions per pal·liar-la.»
Darrera actualització ( Dilluns, 1 de febrer del 2010 02:00 )
Accions del document

Plaça de l'ajuntament s/n 17520 - Puigcerdà. Telèfon: 972 88 06 50 - Fax: 972 88 17 79.