La botiga Aspen - Magatzems Isern de Puigcerdà reb la distinció d'Establiment Històric

La Cambra de Comerç de Girona ha lliurat aquest dimarts dia 4 de maig a tarda la distinció als Establiments Històrics de Girona a la botiga Aspen - Magatzems Isern de Puigcerdà pel seu centenari.

L’acte de lliurament ha comptat amb la presència de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, la regidora de Comerç de Puigcerdà, Marta Rufiandis, el president d’Empresariat Cerdanya, Francesc Armengol i la propietària de la botiga Aspen, Núria Simon, així com la resta de treballadores del comerç.

A principis del segle XX, Tomàs Isern i la seva dona, Pilar Rey Jordana, van obrir una botiga de teles al carrer Major núm. 1 de Puigcerdà. La parella va tenir només un fill, en Pere Isern Rey, que va néixer al primer pis, damunt la botiga, el 20 d’abril de 1917. Després de la Primera Guerra Munidal, que va afectar especialment la part de l’Alta Cerdanya, va venir la grip espanyola amb una intensa crisi econòmica que va obligar en Tomàs Isern a emigrar a Amèrica, concretament a Tegucigalpa (Hondures). L’aventura americana no va anar bé, i quan va tornar ja estava molt malalt de tuberculosi i va morir al cap de poc. 

Des de llavors, la botiga s’anomenà Vídua Isern. Va anar prosperant i va moure’s al núm. 7 del mateix carrer Major. Malauradament, en arribar la Guerra Civil la botiga fou confiscada pels anarquistes. Van poder recuperar-la i va començar una nova etapa amb el suport del “tiet” Pere. Van ser uns anys difícils, i encara sort que els fabricants de Barcelona deixaven el gènere als comerciants per la confiança de la relació anterior a la guerra, ja que no hi havia diners ni per pagar el gènere. 

La postguerra fou llarga i feixuga, però a partir de 1948 la frontera amb França començà a obrir-se i arribaren clients francesos, que gaudien d’un poder adquisitiu més alt. Començà una època daurada per als comerciants a la Cerdanya. Els francesos no podien comprar roba a Catalunya, ja que es considerava contraban, però se les empescaven per fer-ho: entraven amb roba vella a la botiga i sortien vestits amb la nova roba, que per a ells era molt barata. 

En Pere es va casar amb la Paquita Simon de Maury i van treballar sempre junts al negoci fins a la seva jubilació, l’any 1986. Després d’una reforma i de treballar a la botiga des de molt joveneta, Núria Simon Meya, la neboda de la família, va continuar amb el negoci fins el dia d’avui. Des del 2012 porta el nom d’Aspen. 
Moltes felicitats per aquest centenari i per aquesta distinció!