La Vila de Puigcerdà

PUIGCERDÀ

Puigcerdà és un municipi de Catalunya que es troba dins del Pirineu axial i a la comarca de la Cerdanya, de la qual és la capital. Aquesta és una de les de millor delimitació natural, ja que està formada per una gran vall envoltada de muntanyes pirinenques i prepirinenques, els límits de la qual són:

  • pel nord el Principat d’Andorra i el Llenguadoc;
  • pel sud el Berguedà
  • per l’est el Capcir i el Conflent;
  • per l’oest l’Alt Urgell
  • i pel sud-est el Ripollès.

EL MUNICIPI

L’antic terme municipal de Puigcerdà es va veure incrementat amb l’annexió del municipi de Rigolisa al segle XIX i el de Vilallobent el 1969. Té, per límit oriental, la frontera amb França, amb nuclis del terme molt propers a uns altres ara francesos. En aquest vessant, el límit remunta vers la muntanya per una estreta franja de terreny fins al coll Marcer, a partir d’on descendeix, pel serrat d’Orri, al costat del mas Bertranet fins a trobar el riu de Llavanera, alhora que confrontant amb el terme de Fontanals de Cerdanya. A partir d’aquí s’obre cap al pla d’Arenes, voreja Ventajola a ponent i va a trobar l’actual carretera N-260 a l’altura del mas Aransó, punt de confluència amb els termes de Bolvir i Guils de Cerdanya. Per dessota d’aquesta via de comunicació cerca el riu Querol i el remunta fins a la frontera, prop de la Vinyola, on té el límit amb Enveig. Al nord ressegueix la frontera, que separa el terme amb els d’Ur per trobar-se, de nou, amb el de la Guingueta d’Ix.

Pel que fa al seu cap, la Vila de Puigcerdà (1.202 m), el seu nom deriva del llatí “Pòdium ceretani”, que significa “puig dels ceretans”, és a dir, dels antics pobladors de Ceretania i, per derivació, de Cerdanya. Malgrat això, la primera denominació fou “Mont Cerdà”. Ambdós topònims indiquen la seva situació enlairada, ja que s’assenta damunt del turó avançat sobre la plana format per la morena frontal de la glacera que havia ocupat la vall de Querol.

L'ESCUT

La primera referència apareix en el cartulari "Trasllat del Llibre Verd" de l’any 1298, una de les representacions de l’heràldica municipal catalana més antigues. La seva descripció normalitzada és la següent: Escut caironat de gules amb un mont floronat d’or. Per timbre, una corona de comte. Cal parar compte que el “floronat” no és la Flor de Lis, com s’ha confós en innombrables ocasions.

LA BANDERA

Deriva de les seves armes o escut i fou oficialitzada el 1986. Al centre òptic consta el mont floronat d’or sobre un camp de gules que cobreix tot el drap. Cal fer esment que Puigcerdà té documentada una ban- dera des del segle XV, de la qual no es té cap mena de constància gràfica ni descripció.

ELS TÍTOLS

El títol d’Insigne s’atorga el 1344, quan es fa presoner al rei Jaume III de Mallorca, declarat en rebel·lia per les Corts.

El de Fidelíssima s’obté el 1583, per la valerosa resistència contra els hugonots (protestants francesos) que volien prendre Puigcerdà.

Els dos darrers tenen a veure amb les Carlinades. El d’Heroica se li concedeix pel Govern espanyol per la resistència que va oposar contra els carlins en un setge que va durar del 17 al 28 de novembre de 1837.

El més conegut i que més recorregut ha tingut, potser per ser el darrer, és el de Sempre Invicta, concedit per la Presidència del Govern espanyol, el 8 de setembre de 1874, per la resistència contra el setge carlí del 1873.

També fou creada una medalla commemorativa i molts altres honors, com posar-li a un vaixell classe Monitor el nom de Puigcerdà i el nom d’aquesta població a molts carrers de ciutats espanyoles, entre altres coses.